La Fundació Mascort de Torroella de Montgrí ha volgut rendir homenatge a Valentí Fargnoli (1885-1944), un dels fotògrafs més destacats de les comarques gironines durant la primera meitat del segle XX, amb una retrospectiva. Figuren fotografies personals del mestre i la càmera fotogràfica amb les que va fer les 200 instantànies exposades ara, de les quals 40 són inèdites. També s'ha elaborat un catàleg més ampli per difondre la col·lecció que Ramon Mascort, gran admirador de la "màgia" de Fargnoli, ha reunit durant tota la seva vida.
La mostra, que es podrà visitar fins al dia 11 de maig, inclou paisatges de diferents pobles gironins, persones anònimes i oficis que ja han desaparegut. És la primera que la Fundació Mascort de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) mostra al públic part del fons dedicat a Valentí Fargnoli que el seu president, Ramon Mascort, ha anat recollint al llarg de la seva vida i que està format per 627 imatges. Una part del fons l'ha adquirit a través de col·leccionistes i botigues d'antiguitats, però una altra de molt important la va comprar a una de les filles del mestre, Genoveva Fargnoli, ara fa 25 anys. Es tracta de 288 negatius amb vidre originals dels quals 200 són inèdits així com la càmera fotogràfica amb què treballava i que també es pot veure a l'exposició.
La seva admiració per aquest fotògraf va començar de ben petit quan col·leccionava les seves postals. Segons Mascort, les seves imatges tenen una "màgia" que les feia molt especials. I és que Fargnoli, malgrat les limitacions de la tècnica d'aquells moments, tenia una capacitat de treure l'"estètica positiva" de cada moment immortalitzant amb detall paisatges i persones anònimes que resulten "fascinants", al seu entendre, ja que rememoren un passat que ja no existeix. És el cas per exemple del retrats de famílies benestants que feia per encàrrec o les instantànies d'oficis relacionats amb el mar i la pagesia que han desaparegut.
Les 200 fotografies que es mostren a l'exposició, de les quals 40 són inèdites, van des de la segona meitat del segle XX fins just abans de la seva mort, a la dècada dels quaranta. Entre les zones geogràfiques amb més presència destaca Torroella de Montgrí, Girona, Amer i Begur, però també n'hi ha d'altres indrets com ara Banyoles o la Vall d'en Bas. Totes han estat degudament documentades, amb l'excepció d'aquelles que no contenien cap anotació del mestre i que ha estat possible d'identificar. És per això, que la Fundació Mascort fa una crida als visitants perquè informin de qualsevol detall que pugui servir per situar i identificar els protagonistes de cada fotografia, per incorporar-ho a la descripció del fons. En l'exposició també hi ha un apartat de fotografies familiars de Fargnoli, com ara la foto del seu casament o posant amb una de les seves filles petites.
Entre les peces exposades, destaca una imatge feta a Itàlia d'un fotògraf que, com Fargnoli, carretejava tot el material amb la seva bicicleta, el transport que utilitzava per captar les imatges dels pobles que visitava. Tot i que va néixer a Barcelona, Fargnoli es va traslladar a Verges i després a Girona, on va guanyar-se la vida venent postals fotogràfiques però posteriorment atenent els encàrrecs que rebia d'institucions i famílies benestants.
'Valentí Fargnoli 1885-19944. De la fotografia artística a la Nova Objectivitat' es pot veure a la Fundació Mascort fins al dia 11 de maig de l'any que ve.