L’Ajuntament de Girona i el d’Albi (Occitània) han intercanviat un total de dinou obres d’art de Joan Miró i d’Henri de Toulouse-Lautrec, que s’exposen en dues mostres simultànies a cadascuna de les ciutats.
En concret, el consistori gironí ha cedit tretze peces de Miró, mentre que l’occità ha fet el mateix amb sis obres de Toulouse-Lautrec. La iniciativa forma part de la commemoració dels 40 anys d’agermanament entre Girona i Albi. Les dues exposicions es poden veure des d’aquest dijous 11 de desembre fins el 8 de març. La mostra gironina de Toulouse-Lautrec s’exposa al Museu d’Història i compta també amb activitats paral·leles com conferències, a més d’una visita guiada per conèixer les peces de l’artista d’Albi.
La mostra titulada “Un far entre dos mons. Sis obres del Musée Toulouse-Lautrec d’Albi visiten Girona” està comissariada per la periodista cultural Eva Vàzquez. En ella s’hi poden contemplar obres de Toulouse-Lautrec com Champ de course del 1881, Femme couchée les bras levés del 1894 o Madame Pascale au piano, que va pintar el 1894.
La mitja dotzena d’obres de l’artista occità permetran al públic acostar-se a alguns dels motius forjats al gresol parisenc, des de la mirada renovada al paisatge natural i urbà fins a la irrupció de noves intimitats i estratègies visuals inspirades per la cultura de masses i posar-los en relació. Tot plegat amb una quarantena d’obres d’artistes catalans que en van recollir la influència i que pertanyen al fons de l’Ajuntament de Girona.
Henri de Toulouse-Lautrec va ser un artista pertanyent al postimpressionisme, que en la seva obra es va recrear en els efectes efímers, lumínics i dinàmics que li oferia el París de finals del segle XIX. Des dels seus cafès, cabarets, teatres i circs, que va fixar en uns cartells inoblidables, fins al bulliciós espectacle de la vida de carrer.
Mentre que molts dels seus col·legues artistes pintaven l’ambient dels espectacles populars des de la perspectiva de burgesos infiltrats, Toulouse-Lautrec va representar les cantants, ballarines i prostitutes en el seu aspecte més natural, frenètiques i rutilants a l’escenari, desmanegades i exhaustes en la intimitat. Aquest pintor d’ascendència aristocràtica, que va renunciar als seus privilegis de classe per conèixer des de dins la bohèmia de Montmartre, va ser un dels més influents en l’art del segle XX.
Coincidint amb la inauguració de l’exposició aquest dijous, s’ha preparat la conferència ‘La croada albigesa i la Inquisició contra el catarisme a Catalunya’, que anirà a càrrec de l’investigador Eduard Berga, en el marc del Fòrum Camins dels Càtars, un itinerari cultural europeu organitzat per l’Associació Illercavònia TerraNostra al Museu d’Història de Girona. D’altra banda, el divendres 16 de gener del 2026 s’ha programat una visita guiada per l’exposició que realitzarà la seva comissària Eva Vázquez.
Finalment, el divendres 20 de febrer del 2026 es farà la xerrada ‘Dues ciutats i dues catedrals del gòtic meridional’ amb la professora Sandrine Victor i l’historiador Pere Freixas.
Joan Miró a Albi
Per la seva part, Girona ha cedit tretze obres de Joan Miró, procedents del Fons Municipal d’Art. Entre les obres prestades destaquen tres dibuixos del 1917, Família del 1950, el gravat Homenatge a Joan Prats (1971) i l’obra ‘Homenatge a Carles Rahola’ (1976).
