El Museu d’Art de Girona inaugura aquest dissabte al migdia l’exposició ‘Francisca Rius i Sanuy (1891-1967). Disseny i vida’, la primera mostra monogràfica dedicada a aquesta artista catalana que el context social i polític del segle XX va “condemnar a l’oblit”. Comissariada pel seu net, Domènec Ribot, la mostra es podrà visitar fins al 6 d’abril i reuneix obra inèdita procedent, la majoria, de les col·leccions familiars.
La idea de la mostra va néixer en el context de l’exposició que el museu va dedicar, el 2022, a les artistes que havien figurat a les pàgines de la revista Feminal. La mostra de llavors, titulada ‘Feresa de Silenci’ va treure a la llum artistes i obres pràcticament desconegudes.
En aquell moment el Museu d’Art de Girona, fidel a una de les seves línies expositives dedicada a recuperar i posar en valor les dones artistes de tots els temps, es va comprometre a produir una exposició i catàleg dedicada a Francisca Rius i Sanuy.
Segons informa el Museu d’Art en un comunicat, des dels seus anys de formació a l’Escola de la Llotja, Francesca Rius “apuntava maneres” per convertir-se una brillant dissenyadora, amb dibuixos i dissenys inspirats en la fauna i flora d’una gran bellesa i singularitat. Són il·lustracions, dibuixos, dissenys gràfics i patrons per a brodats que es podran veure a la mostra, conservats amb cura durant dècades per la família i gairebé mai mostrats al públic, que permeten redescobrir una creadora que va excel·lir en el disseny ornamental.
Els seus dibuixos, amb un llenguatge situat entre el modernisme i l’art déco, es caracteritzen per la delicadesa de les formes, el color i la força decorativa. La seva obra avui, si bé escassa, és un testimoni excel·lent de l’anomenat art de l’estilització, i responia a la necessitat d’oferir treballs artístics de formes simplificades per a ser aplicats a les exigències de les diferents indústries.
Una trajectòria truncada
Francisca Rius i Sanuy (Barcelona, 1891-1967) es va formar a l’Escola de la Llotja entre 1907 i 1914, on va obtenir diversos premis i la medalla de plata de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts. Aquell mateix any, la revista Feminal li va dedicar un reportatge definint-la com una “artista de mèrit” i “mestra en l’originalíssim, tant com difícil, art de l’estilització”.
Malgrat els inicis prometedors, la seva carrera es va veure interrompuda per les responsabilitats familiars i, més tard, per les conseqüències de la Guerra Civil i la dictadura franquista, que la van apartar definitivament de la docència i de la pràctica artística professional.
És poca l’obra de Rius conservada en fons públics. Al Museu del Disseny de Barcelona (DHub) es conserven patrons per a brodats, i a l’Arxiu Nacional de Catalunya, on es custodia el manuscrit original del seu Diari íntim, així com altra documentació rellevant. L’interès de la mostra també rau a fer créixer els fons públics de l’artista.
Entre 1938 i 1939, mentre el seu fill gran era mobilitzat al front, Francisca Rius va escriure un dietari que descriu el dia a dia de la rereguarda barcelonina amb una mirada íntima i lúcida. Publicat el 2009 per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, el ‘Diari íntim’ és un document de gran valor per entendre la vida quotidiana i la mirada femenina durant la Guerra Civil. A la mostra, es podran veure fragments originals del manuscrit.
‘Francisca Rius i Sanuy. Disseny i vida’ s’emmarca en el compromís del Museu d’Art de Girona per recuperar i visibilitzar dones artistes oblidades, donant continuïtat al projecte iniciat amb l’exposició ‘Feresa de silenci. Les artistes a la revista Feminal, 1907-1917’, del 2022.
Entre les activitats paral·leles, destaca la visita comentada del pròxim 13 de desembre, a càrrec del comissari de la mostra i coincidint amb la data de naixement de l’artista, així com diversos tallers per a adults. També publicaran un catàleg de l’exposició, amb textos d’Elina Norandi, Pilar Vélez, i Jaume, Eulàlia i Domènec Ribot, nets de Francisca Rius; i han organitzat un punt de lectura a la Biblioteca Carles Rahola de Girona amb llibres relacionats amb Francisca Rius, el seu context històric i la presència femenina en les arts.
L’exposició posa en relleu el talent i la determinació d’una dona que, malgrat les dificultats familiars, socials i polítiques del seu temps, va mantenir una vocació artística i pedagògica constant, símbol de tantes trajectòries femenines silenciades.
