Repensem Girona s’ha traslladat in situ al Pont Major per reflexionar sobre la regeneració urbana. L’elecció no era banal, perquè l’ajuntament ha portat al Pla de Barris projectes per transformar-lo que sumen 24,9 MEUR.
Les accions giren al voltant de tres eixos: la transformació urbana, la transició ecològica i la voluntat de crear vincle. Entre d’altres, es volen rehabilitar els pisos sindicals, transformar el passeig Sant Joan Bosco ampliant voreres i que sigui d’un sol sentit, obrir el barri més cap al riu amb la compra de la devesa i impulsar-hi accions comunitàries (entre d’altres, amb un nou equipament centrat en la lectoescriptura).
Al matí, abans de les ponències, els participants a les jornades han fet una volta pel Pont Major per conèixer l’abast d’aquests projectes. Però aquí, aquesta transformació amb recursos públics -la del Pla de Barris- també s’ha de casar amb el Pla Destil·leries. És a dir, el projecte vinculat al trasllat de la fàbrica d’embotits i que preveu construir fins a 441 habitatges nous (repartits en diversos blocs que poden tenir alçades d’entre quatre i fins a vuit pisos).
Per debatre-ho, aquest matí els arquitectes i urbanistes Itziar González -que ja va treballar al Barri Vell- i Xavi Matilla han aportat la seva visió sobre com s’han d’encarar les regeneracions urbanes. “Han de partir sempre d’aquells valors que ja existeixen en un barri; és a dir, que no hi ha ni fórmules ni operacions urbanístiques màgiques que no siguin aquelles que parteixin d’aquestes potencialitats”, ha subratllat Matilla.
Per a l’arquitecte, allò “fonamental” és que els barris creixin i es potenciïn “sense perdre el seu esperit”. I això, ha defensat Matilla, no és incompatible amb construir-hi nous habitatges (també, en referència al pla Destil·leries). Ara bé, l’urbanista també ha insistit en què, a l’hora d’aixecar els blocs, s’ha de fer “pensant en què signifiquin millores per al conjunt del barri i no incideixin en una lògica d’un creixement aïllat sense cap mena de relació”.
Entre administració i veïns
Per la seva banda, González ha centrat la seva ponència en la necessitat de la cooperació a l’hora d’impulsar aquestes transformacions. “Cal impulsar espais de cooperació entre l’administració i els veïns; tothom ha de tenir un rol i s’ha de sentir imprescindible i reconegut”, ha subratllat l’arquitecta i urbanista. “Si es deixa tot en mans de planejaments i d’esperar que algú inverteixi diners, no rescatarem els barris”, hi ha afegit.
Per a González, les jornades Repensem Girona o el procés participatiu del Pla de Barris del Pont Major són exemples d’aquesta “concertació”, perquè relliguen projectes i teixit comunitari. I per fer-ho explícit, l’arquitecta s’ha remès a un símil: “La gent es pensa que la realitat es canvia inaugurant pantans, però s’ha de fer anant a les fonts on es beu l’aigua”.
“Una gran oportunitat”
La regidora de barri, Núria Riquelme, ha defensat que la transformació que encara el Pont Major és “una gran oportunitat”. En espera de si entra dins el Pla de Barris -la Generalitat preveu donar-ho a conèixer a finals de setembre- la regidora ha subratllat que el Pont Major necessita regenerar-se i tirar endavant “una reforma integral per fer un pas endavant”.
“Volem millorar la vida de la gent que hi viu, però també convertir-lo en un barri atractiu per a la resta dels gironins”, ha dit Riquelme. I això passa també, ha admès la regidora, per construir-hi nous habitatges. Per això, en referència a aquells que preveu el Pla Destil·leries (part dels quals seran de protecció) Núria Riquelme ha subratllat que, des de l’ajuntament, ja s’està vetllant perquè els blocs d’edificis aportin més al barri del Pont Major i també s’avalua de quina manera hi hauran de créixer els serveis.
Per als veïns, evitar que els edificis suposin “un bolet” al mig del Pont Major és fonamental. “Hem de mirar com el Pla Destil·leries s’integra dins totes les actuacions de regeneració que es volen fer al barri”, diu el vocal de l’Associació de Veïns (AAVV) del Pont Major Gerard Prats, que ha assistit a les jornades.
Per a Prats, allò fonamental és evitar que el barri quedi “fragmentat” i lluitar contra “l’aïllament” que té amb la resta de la ciutat. “I per això, s’han d’impulsar canvis arquitectònics, socials i amb les comunicacions; i al mateix temps, apostar per construir-hi més equipaments i impulsar la cohesió veïnal”, conclou.
