Secundaris del cinema clàssic, antagonistes, intèrprets que han arrabassat el protagonisme als actors principals o habituals de repartiment que han triomfat a la televisió. El Museu del Cinema de Girona inaugura l’exposició ‘En segon pla. Actors i actrius secundaris de la història del cinema’ que recull fotografies, bona part autografiades, de la col·lecció Vicenç Arroyo.
El director del Museu, Jordi Pons, ha assenyalat que l’exposició tanca una trilogia que va començar amb ‘Actors icònics’ i va continuar amb ‘Actrius icòniques’. La mostra es divideix en cinc blocs i un és per a “l’art de brillar en pocs minuts” i està dedicat als actors i actrius que han guanyat un Oscar per aparicions breus en pantalla.
El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) recull a la segona accepció que secundari és aquell que “és menys important que altres, que és d’inferior categoria”. Aquest ja estat el punt de partida de la reflexió per crear l’exposició ‘En segon pla’ i demostrar que la definició, almenys al món del cinema, “no funciona”. “No són menys importants, ni de bon tros, sinó que sovint són el motor de les històries”, ha afirmat el comissari de l’exposició, Jordi Dorca.
La mostra temporal s’estructura en cinc grans blocs que recorren l’evolució del secundari al llarg del segle XX i principis del XXI, amb especial èmfasi en el cinema de Hollywood. El primer apartat se centra en el cinema clàssic, on els secundaris quedaven sovint atrapats en “arquetips” fixes: el malvat, el còmic, l’amic fidel… També eren èpoques d’alta producció cinematogràfica però també de més encasellament dels intèrprets, perquè aquells que ocupaven papers secundaris, pràcticament ho feien per a sempre.
A l’exposició, que aplega retrats dels actors i actrius sovint autografiats, hi destaquen en aquest primer apartat figures com Walter Brennan –rècord d’Oscars al millor actor secundari–, Thelma Ritter, John Carradine o Ernest Borgnine: “El seu carisma, la seva presència i la seva professionalitat van consolidar el valor dels secundaris com a peces fonamentals del cinema clàssic”.
L’exposició evoluciona cap a la dilució d’aquestes fronteres a partir dels anys 60, amb parelles icòniques on el secundari brilla a l’altura del protagonista, o fins i tot li acaba arrabassant el lloc a l’imaginari del públic. Com a exemples, i amb els retrats acarats a la mostra, Sean Connery i Harrison Ford a Indiana Jones, Robert De Niro i Al Pacino a El padrí o Rita Moreno i Natalie Wood a West Side Story. Uns intèrprets que evidencien que, quan un paper està “ben construït i és interpretat amb talent”, pot adquirir “una força colossal”. “No cal ser protagonista per marcar la història del cinema ni per quedar gravat a la memòria de l’espectador”, assenyala Dorca.
El tercer bloc gira al voltant dels antagonistes, no només els dolents entre els dolents, sinó aquella figura clau que impulsa la narrativa, posa a prova l’intèrpret principal i crea conflicte per fer avançar el film. En definitiva, el “motor” de la història perquè, sense aquest paper, no hi ha ni evolució, ni trama, ni drama. Entre els presents a l’exposició, hi ha l’Hannibal Lecter d’Anthony Hopkins, el Norman Bates d’Anthony Perkins o l’Anton Chigurh de Javier Bardem a No és país per a vells.
Breus i estel·lars
El quart apartat de la mostra és, segurament, el que ha fet anar més de corcoll al comissari de l’exposició perquè, cronòmetre en mà, ha calculat quants minuts reals apareixien en pantalla intèrprets que han guanyat l’Oscar com a millors secundaris per papers molt breus. Titulat, l’art de brillar en pocs minuts, Beatrice Straight, amb només 4 minuts i escaig a Network, encapçala la llista, seguida de Judi Dench (8 minuts a Shakespeare in Love) o Penélope Cruz a Vicky Cristina Barcelona.
Finalment, hi ha un cinquè bloc dedicat als ‘Secundaris de cinema, principals a la televisió’. La finalitat és mostrar com en els darrers anys l’auge de la ficció televisiva ha permès a molts actors i actrius aconseguir un èxit que no van tenir al cinema, convertint-se en intèrprets reconeguts i amb un bon palmarès de premis. Personatges televisius com Tony Soprano (James Galdolfini), Walter White (Bryan Cranston), Don Harper (Jon Hamm) o Rowan Atkinson (Mr. Bean). També hi apareixen Robin Wright, coneguda pels seus papers a La Princesa promesa o Forrest Gump, que anys més tard va coprotagonitzar House of Cards amb Kevin Spacey, guanyador d’un Oscar al millor actor secundari per Sospechosos habituals.
L’exposició temporal ‘En segon pla. Actors i actrius secundaris a la història del cinema’, tanca la trilogia dedicada als intèrprets iniciada el 2019 amb ‘Actrius icòniques’ i continuada el 2020 amb ‘Actors icònics’. El director del Museu, Jordi Pons, ha recordat que la trilogia no hauria estat possible sense la donació de Vicenç Arroyo, un col·leccionista de 94 anys resident a Londres que, des del 2008, ha lliurat al museu més de 20.200 fotografies, 2.400 programes de mà, 2.400 autògrafs, llibres i DVD. “És la donació més important que hem rebut mai i complementa perfectament la col·lecció Tomàs Mallol”, ha remarcat Pons, que ha agraït la “immensa generositat” d’Arroyo.
L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, i el tinent d’alcaldia i regidor de Cultura, Quim Ayats, han destacat el potencial de la mostra per atraure nous visitants al museu i han reiterat el compromís municipal per consolidar-lo com a equipament de referència arreu de Catalunya. Salellas ha tingut un record especial per Vicenç Arroyo: “Vull agrair-li moltíssim la generositat… esperem que algun dia pugui venir i el puguem rebre com es mereix”.
L’exposició es podrà visitar al Museu del Cinema a partir de divendres i fins al 24 de maig vinent.
