Submarinistes del Club d’Immersió Biologia de la Universitat de Barcelona han retirat quilòmetres de fil de pescar de la cala Sa Tuna de Begur i de la Punta del Romaní de l’Escala, en el marc del projecte ‘Pescafils’. L’objectiu és sensibilitzar sobre aquest residu “pràcticament invisible”, al qual “no s’ha posat prou atenció”, segons el president del club, Jordi Regàs.
Els membres de l’entitat recorden que els fils de pescar poden durar fins a 600 anys sota el mar i que suposen un risc per als bussejadors i, sobretot, per espècies marines com esponges, gorgònies o estrelles de mar, a les quals poden causar la mort. A partir del treball de camp, elaboraran un informe científic que faran arribar als ajuntaments per demanar que protegeixin les zones amb més biodiversitat, limitant la pesca.
Una desena de submarinistes del CIB han participat aquest dissabte en una jornada de neteja subaquàtica a la cala Sa Tuna, on han retirat fils de pescar, ploms i hams abandonats al fons marí. L’acció forma part del projecte ‘Pescafils’, una iniciativa que vol posar en relleu un problema greu per a la biodiversitat marina i la seguretat dels bussejadors.
Segons han explicat els responsables del projecte, els fils de pescar poden trigar fins a 600 anys a degradar-se, quedant atrapats entre roques i coralls, i enredant-se amb esponges o nudibranquis, fet que provoca ferides i mortalitat. “Poden tenir un impacte important en espècies protegides”, ha explicat la biòloga Joana Colomer, membre de la junta del club, que també ha remarcat que aquests residus són un risc per als submarinistes, motiu pel qual han de portar un ganivet per alliberar-se en cas d’incident.
Colomer ha explicat que aquestes restes provenen de pescadors recreatius que, quan els ploms s’encallen al fons, tallen el fil i el deixen abandonat. Si bé un sol cas pot semblar inofensiu, “l’afluència massiva de gent a l’estiu genera una gran acumulació de materials i impactes sobre la biodiversitat”.
En la primera fase del projecte, s’han escollit dos punts de la costa catalana amb alta presència de fils i gran riquesa ecològica: la Punta del Romaní, a l’Escala (Alt Empordà), i la cala Sa Tuna, a Begur (Baix Empordà). A l’Escala, la jornada de neteja d’aquest setembre va permetre documentar 102 fils de pescar, 8 hams i 10 ploms, molts d’ells enredats en algues i espècies sensibles.
Més enllà de la neteja
L’objectiu del projecte no és només netejar els fons marins, sinó també quantificar i documentar científicament la presència d’aquests residus. Per això, totes les immersions s’han enregistrat en fotografia i vídeo, i la informació recollida es presentarà en un informe científic i una exposició fotogràfica a la Facultat de Biologia de la UB a finals de tardor.
Les dades també s’enviaran a les administracions municipals, autonòmiques i estatals per obrir un debat sobre la pesca amb canya en zones sensibles. “Estaria bé plantejar si és convenient continuar pescant de forma sistemàtica”, ha apuntat Regàs, afegint que els ajuntaments poden restringir la pesca durant l’estiu si disposen de dades i informes tècnics.
La iniciativa també vol sensibilitzar la ciutadania sobre aquest tipus de contaminació marina invisible i promoure una pesca més responsable i sostenible.
