Banyoles (Pla de l'Estany) ha fet història aquest passat dissabte en acollir el primer taller de construcció industrialitzada en pedra natural catalana, una iniciativa pionera a Catalunya que vol situar aquest material al centre d’una arquitectura sostenible del segle XXI. L’activitat, celebrada en el marc del XXXI Col·loqui de Tardor “La pedra de Banyoles”, ha consistit en la construcció d’un prototip de pòrtic estructural aixecat en només una hora i mitja.
El taller ha estat coordinat per l’arquitecte mallorquí Carles Oliver Barceló, reconegut internacionalment pels seus projectes d’habitatge públic, juntament amb Olga Subirós i els arquitectes banyolins Josep Callís i Vicenç Muriscot Figueras, codirectors de les jornades. L’objectiu era demostrar que construir amb pedra natural catalana és tècnicament viable i econòmicament competitiu en relació amb l’habitatge públic.
En la iniciativa hi han col·laborat la Federació de la Pedra Catalana, l’empresa de mestres picapedrers PEVIARF, que ha cedit el material, i l’equip de muntatge dels constructors Pere Vidal i Jep de Maià. El repte per al 2026 és aixecar un nou pòrtic amb travertí de Banyoles, la pedra que històricament ha definit l’arquitectura local, tot i que actualment no hi ha cap pedrera en actiu.
El Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB), organitzador del col·loqui juntament amb la Universitat de Girona, vol impulsar la recuperació del travertí com a material identitari del municipi. Les jornades han comptat amb el suport del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya – Demarcació de Girona (COAC), el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Girona i l’associació GRETA.
Durant tres dies, el col·loqui ha reunit especialistes en geologia, història, art, arquitectura i artesania, que han reflexionat sobre el passat, el present i el futur de la pedra local. Entre les ponències, Salvador Sarquella ha explicat com l’aigua es converteix en roca; David Brusi ha repassat els dos milions d’anys d’història lacustre del Pla de l’Estany; i Pere Freixas i Miquel Àngel Fumanal han abordat l’ús del travertí en època medieval.
El debat ciutadà sorgit durant la inauguració va posar de manifest la voluntat de reobrir una pedrera de travertí i redactar un manual de bones pràctiques per a la rehabilitació dels edificis existents, així com crear un espai per gestionar i reutilitzar la pedra procedent d’enderrocs.
Els organitzadors subratllen que la pedra natural és un material de baixes emissions, ja que no requereix processos industrials intensius ni grans consums d’aigua o energia. A més, millora el confort tèrmic i redueix l’impacte ambiental en un context d’onades de calor cada vegada més freqüents.
El col·loqui va cloure amb una ruta guiada per les pedreres i edificis històrics de travertí, reivindicant que “el travertí és patrimoni i també futur”.
