Un informe d’Irídia i l’Institut Novact de Noviolència denuncia que la situació a la frontera catalanofrancesa, especialment a l’Alt Empordà, genera vulneracions greus de drets fonamentals de les persones migrants en trànsit. Els controls interiors reactivats per França després de suspendre l’acord Schengen han intensificat la presència policial i obliguen molts migrants a recórrer a rutes perilloses, com el túnel ferroviari, amb un augment del risc d’accidents i mort.
Segons el document, aquest espai s’ha consolidat com un “entramat de no-drets”, amb devolucions en calent, abandonaments prop de la frontera i identificacions per perfil ètnic a punts com Portbou, la Jonquera, el Pertús o les estacions de tren i autobusos de Figueres.
El text subratlla que manca un mecanisme de control independent sobre les actuacions policials i critica la col·laboració entre forces de seguretat franceses i espanyoles, que prioritza el rebuig i l’expulsió per sobre de la protecció i l’acollida.
Alhora, denuncia que Catalunya no disposa de cap recurs públic específic per atendre persones en trànsit, la qual cosa deixa la resposta en mans exclusives de xarxes de voluntariat, amb recursos molt limitats. Les entitats reclamen al govern espanyol mecanismes de supervisió de les pràctiques policials, l’eliminació del perfil ètnic en els controls i un protocol específic per a migrants en trànsit. Als ajuntaments de l’Alt Empordà els demanen reforçar serveis socials i garantir l’accés a l’empadronament i a prestacions bàsiques.
Més enllà de la frontera, l’informe titulat Violència i abandonament institucional vers les persones migrants també se centra en la ciutat de Barcelona i en la situació dels menors migrants sols. L’estudi assenyala que el sistema català de protecció infantil funciona sota una lògica d’emergència i excepcionalitat, amb mesures transitòries que no asseguren recursos quan els joves arriben a la majoria d’edat.
A més, alerta que entre el 2021 i el 2024 el nombre de joves declarats majors a partir de proves biomèdiques s’ha multiplicat per vuit: de 50 el 2021 a 407 el 2024. Molts d’ells han estat expulsats dels centres i han acabat en situació de sensellarisme i extrema vulnerabilitat.
Segons les entitats, el marc normatiu català és robust en teoria, però es vulnera sovint en el cas de menors racialitzats, amb pràctiques irregulars i discriminatòries. Es constaten mancances en educació, salut mental, regularització i participació social dins dels centres, així com segregació territorial i simbòlica. Els joves, diu l’informe, són sotmesos a una “actitud impol·luta” sense marge d’error i molts acaben exclosos del sistema de protecció.
Les xarxes comunitàries intenten suplir la manca de recursos, però no poden substituir les responsabilitats de l’administració. Per això, l’informe reclama a la fiscalia aplicar la presumpció de minoria d’edat en tots els procediments, deixar d’emetre decrets de majoria quan existeixi documentació oficial i limitar l’ús de proves mèdiques. També insta la DGPPIA a evitar el tancament d’expedients de menors amb documentació no impugnada i a tramitar dins termini les renovacions de residència i treball.
A la Direcció General de Migracions i Refugi li demana garantir serveis bàsics a menors amb documentació legal tot i ser considerats majors per la fiscalia, i mantenir el suport als joves extutelats. També exigeix millores en els centres d’acollida i la creació de pisos d’autonomia per facilitar la transició a la vida adulta. L’Ajuntament de Barcelona hauria d’elaborar un pla específic per a joves en situació de carrer, amb atenció a la salut mental i mediació intercultural, així com facilitar l’empadronament.
Finalment, el document inclou un apartat sobre les Illes Balears, on alerta de l’increment d’arribades amb pastera i de les deficiències en l’acollida, així com de vulneracions del dret d’asil.
