El Registre de Càncer de Girona arriba al seu 30è aniversari convertit en una eina clau per conèixer la realitat de la malaltia a la demarcació i establir estratègies de prevenció i tractament. Creat oficialment l’any 1995 pel doctor Pau Viladiu, oncòleg gironí i primer director de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), el registre va néixer com un instrument pioner a Catalunya i a l’Estat. El primer treball publicat recollia dades de 2.273 casos de càncer de mama i genitals femenins registrats entre 1980 i 1989. Aquell estudi ja va permetre disposar d’una informació essencial: al 1985 la supervivència del càncer de mama als cinc anys era del 67%, mentre que actualment arriba al 88,6%.
Aquest embrió es va convertir amb els anys en la Unitat d’Epidemiologia i Registre de Càncer de Girona (UERCG), integrada a l’ICO i al Pla Director d’Oncologia del Departament de Salut. Des de llavors, més de deu professionals han treballat en aquesta unitat i han recollit dades provinents de més de cinquanta fonts diferents: altes hospitalàries, informes d’anatomia patològica, registres de mortalitat o laboratoris clínics. El resultat és un fons de dades clíniques ingent: fins a l’agost passat s’havien registrat 145.172 pacients i un total de 179.581 tumors.
Aquest volum d’informació, codificat segons la normativa internacional, permet obtenir indicadors epidemiològics, fer recerca i, sobretot, entendre millor quins tipus de tumor afecten més la població gironina i quina és la seva evolució al llarg del temps. L’anàlisi comparativa ha posat de manifest, per exemple, que la supervivència dels pacients diagnosticats a Girona entre 2017 i 2021 ha crescut un 4% respecte al període 2003-2007.
El gerent de la Regió Sanitària de Girona, Jaume Heredia, remarca que la informació del registre és vital: “és important per veure com planifiquem accions per combatre aquesta epidèmia del segle XXI, que és el càncer”. En la mateixa línia, el director general de l’ICO, Joan Brunet, subratlla que es tracta d’una eina “rigorosa, acreditada a nivell espanyol, europeu i mundial, i que ens permet comparar-nos amb altres registres”.
Jornada de commemoració
Per celebrar aquests trenta anys, el proper 2 d’octubre l’Auditori Josep Irla de Girona acollirà una jornada de commemoració. L’acte recordarà els inicis del registre, el seu desenvolupament i el futur dels sistemes de recollida de dades oncològiques a Catalunya. La trobada comptarà amb una taula rodona moderada pel director clínic de l’ICO-Girona, Jordi Rubió, en la qual hi participaran professionals que han tingut un paper destacat en aquesta trajectòria: Àngel Izquierdo, excoordinador de la UERCG; M. Teresa Faixedas, excap de Planificació de la Regió Sanitària Girona; Jaume Galceran, director del Servei d’Epidemiologia i Prevenció del Càncer de l’Hospital Sant Joan de Reus, i Josep M. Borràs, director del Pla director d’Oncologia del Departament de Salut.
En el decurs de la jornada, el coordinador de la UERCG, Rafael Marcos-Gragera, presentarà l’últim informe sobre l’impacte del càncer a Girona i un balanç dels trenta anys de registre. La cloenda anirà a càrrec de Joan Brunet, que exposarà el Pla Europeu de lluita contra el càncer, amb el qual s’alinea el treball del registre gironí.
El Girocàncer: dades a la carta
Un dels projectes més recents és el Girocàncer, que dona continuïtat als informes Cangir publicats des del 2005. Aquest nou format, basat en una aplicació web, permet consultar dades de manera interactiva i elaborar càlculs “a la carta”. Actualment hi ha disponibles quatre informes: un de general sobre els càncers més freqüents i tres de específics sobre pulmó, mama i pròstata.
Les xifres més recents indiquen que, excloent els càncers de pell no melanoma, a la demarcació de Girona es diagnostiquen cada any una mitjana de 4.119 casos nous, el 56,8% en homes. Entre 2017 i 2021, el registre va comptabilitzar 20.595 diagnòstics, amb una edat mitjana de 67 anys. El càncer més freqüent és el colorectal, amb 545 casos anuals, seguit del de mama (508) i el de pulmó (471).
Les projeccions indiquen que l’any 2026 es podrien diagnosticar 4.384 nous casos a la demarcació i que 1.739 persones moriran a conseqüència de la malaltia. Actualment, cada any moren una mitjana de 1.690 gironins per càncer, un 60% dels quals són homes. El tumor amb més mortalitat és el de pulmó, amb 321 defuncions anuals, seguit del colorectal (220) i el de bufeta i vies urinàries (108).
Evolució de la incidència i la mortalitat
L’anàlisi de tendències mostra contrastos segons el sexe i el tipus de tumor. Entre els homes, els càncers més habituals són el de pròstata (454 casos anuals), el de pulmó (354) i el colorectal (330), tots amb tendències a la baixa. En canvi, en dones, destaca l’augment del càncer de pulmó (4,8% anual), atribuït a la incorporació més tardana al consum de tabac. Per contra, el càncer colorectal disminueix en ambdós sexes, un descens atribuït en part a l’eficàcia del programa de cribratge.
En termes de mortalitat, els homes presenten un descens més acusat (1,6% anual) que les dones (0,5%). Tot i això, es detecta un increment de defuncions per càncer de pulmó en dones, mentre que el de mama i colorectal mostren una lleugera disminució.
Supervivència i millores en el tractament
El registre permet també analitzar la supervivència neta, que té en compte només el càncer com a causa de mort. Per al període 2013-2017, la supervivència a cinc anys va ser del 58,3% en homes i del 65,9% en dones. Els tumors amb millors resultats són el de pròstata (94%), els limfomes (71,8%) i els de bufeta urinària (71,7%) en homes; i el de mama (88,6%) i el melanoma (86,9%) en dones.
L’evolució des del 2003 mostra una millora constant: la supervivència ha augmentat un 4,1% en homes i un 3,4% en dones. Els càncers que més han progressat en aquest aspecte són el colorectal i els del sistema nerviós central.
Una eina clau per al futur
Els experts coincideixen a assenyalar que el Registre de Càncer de Girona és una eina imprescindible per planificar polítiques de salut, orientar els recursos i valorar l’impacte de programes com el cribratge. La seva acreditació a nivell internacional i la possibilitat de comparar dades amb altres registres el converteixen en un model de referència.
Amb trenta anys de trajectòria, el registre s’ha consolidat com un element bàsic per entendre l’abast d’una malaltia que continua sent una de les principals causes de mortalitat. Les dades, però, també mostren que la supervivència augmenta i que les accions de prevenció i detecció precoç tenen un efecte real. El repte de futur serà mantenir i millorar aquesta capacitat d’anàlisi en un context en què el nombre de casos continua creixent.
