Segons assenyala l'Idescat, l’índex socioeconòmic territorial (IST) mitjà de Girona és de 98,4, molt proper a la mitjana catalana, però a l’agrupació censal Girona 7 (Montjuïc) l’IST és 127,8 i a Girona 2 (la Font de la Pólvora - Vila-roja) és 51,4. Hi ha, per tant, 76,4 punts de diferència entre aquestes dues agrupacions censals del mateix municipi, una de les més elevades de Catalunya.
En aquesta capital, la zona de Montjuïc té un 71,2% de gent ocupada i un 3,9% de la població major de 20 anys amb estudis baixos, mentre que a Font de la Pólvora els qui treballen són el 37,8% i els amb estudis baixos són el 25,1% del total. Girona i Badalona són les ciutats amb més desigualtat entre els seus barris, amb més de 70 punts de diferència entre extrems.
Matadepera torna a ser el municipi de més de 500 habitants amb l’índex socioeconòmic més alt del país. Amb dades d’Idescat del 2022 publicades aquest dilluns, l’indicador concentra en un sol valor dades en els àmbits laboral, educatiu, d’immigració i de renda.
La mitjana catalana és de 100, i el municipi del Vallès Occidental, que ja va ocupar el primer lloc l’any anterior, té un índex de 130. El segueixen Castellolí, a l’Anoia (125,5) i Tiana, al Maresme (124,6). Sant Pere Pescador, a l’Alt Empordà (65,6); Salt, al Gironès (59,9); i Barbens, al Pla d’Urgell (54,4) se situen a la cua.
Diferències en educació, ocupació, migracions i renda
L’IST concentra en un sol valor la informació de diversos indicadors. Un d’ells és el percentatge de població ocupada entre els 20 i els 64 anys i, entre els municipis de més de 500 habitants, destaquen les Masies de Roda (81,0%) i Vilablareix (80,6%) amb l’índex més alt, mentre que el més baix són a Talarn (37,1%) i Querol (49,3%). També es té en compte el pes dels treballadors de baixa qualificació, que a Matadepera són el 3% del total, mentre que a Soses (39,1%) i Sant Pere Pescador (35,2%) multipliquen per més de deu la població vallesana.
Un altre dels indicadors és el del percentatge de gent amb estudis baixos, que a Vallromanes és del 3,7% i a la Fatarella, del 31,2%. Pel que fa als que no tenen estudis postobligatoris, a Fontanals de Cerdanya només són l’1,1%, mentre que a la Jonquera, el 57,6%.
Els estrangers de països de renda baixa o mitjana són menys de l’1% del total a Guils de Cerdanya o a Monistrol de Calders, però a Guissona passen del 50%. I la renda mitjana per persona, que a Catalunya se situa en els 15.519 euros, es dispara fins als gairebé 25.000 a Matadepera o Bolvir, mentre que a Salt o a Massalcoreig es queda en els 10.000 euros.
Barcelona: ampli ventall entre Tres Torres i Ciutat Meridiana
Al municipi de Barcelona també es presenten resultats pels 73 barris de la ciutat definits per l’Ajuntament. D’aquests, hi ha 10 barris amb un IST que supera la mitjana catalana en més de 20 punts percentuals, entre els quals destaquen les Tres Torres (134,3), Sant Gervasi – Galvany (130,1), Sarrià (129,0), Sant Gervasi – la Bonanova (128,8) i Pedralbes (128,4).
A l’altre extrem, hi ha 10 barris amb un IST 20 punts percentuals més baix que el de la mitjana catalana, entre els quals destaquen Ciutat Meridiana (66,5), el Besòs i el Maresme (73,6), la Trinitat Vella (74,5) i Torre Baró (75,8).
