Jair Domínguez: 'Les clavegueres de Barcelona van plenes de farlopa'

L'escriptor, periodista i guionista, Jair Domínguez, presentarà demà divendres a les vuit del vespre al Kulturale de Figueres el seu darrer treball; "99 coses que hem d'aniquilar si volem ser independents", editat per Ara Llibres.

L'acte, que comptarà amb la presència de l'equip de "La Segona Hora" de RAC1 (Quim Morales, Xavier Pérez Esquerdo i Candela Figueras), introduirà aquesta esbojarrada guia que cap independentista (ni unionista) es pot perdre. L'autor fa un repàs a totes aquells ítems, personatges i situacions que caldria eradicar del  panorama català per tal d'assolir la independència de Catalunya. No es tracta en cap cas d'un estudi objectiu o raonat dels impediments amb els que compta la nació catalana per esdevenir un estat de ple dret si no més aviat un reguitzell de totes aquelles coses que Domínguez no suporta o directament odia.

Alguns passatges contenen informació de primera mà sobre les darreres polèmiques viscudes entorn a declaracions i actuacions seves a Twitter i la televisió. Especial menció es mereix el capítol referent al programa "Bestiari Il·lustrat" de Bibiana Ballbè i la seva posterior imputació per atemptar contra la figura del Rei. Com també el lamentable episodi viscut després d'una irònica piulada on demanava la mort dels jugadors de la Roja per treure el país d'un estat de letargia permanent que fou mal interpretat per la caverna mediàtica espanyola.

Domínguez explica com caldria eliminar les clavegueres de Barcelona, que resulten estar "plenes de cocaïna". De la mateixa manera el figuerenc creu que els gintònics estan de més, "la broma ha anat massa lluny. Ho vaig començar a sospitar el dia que em van posar gominoles dins la copa i m'hi van ratllar gingebre".

Alguns personatges coneguts tampoc han escapat a la crítica de l'autor. Dedica capítols a Sandro Rosell i la seva "cara de llenguado (...) incapaç de liderar un club com el Barça"; o José Maria Aznar de que diu que "un tio així és el que Catalunya necessita: o independència o a prendre pel cul". Duran i Lleida també hi apareix en un dels moments més àlgids de la seva carrera política; "el líder d'Unió Democràtica va abraonar-se sobre les baquetes i va perpetrar un solo de jazz experimental que ja hauria volgut John Zorn per a algun dels seus temes (...) He vist ximpanzés amb pals d'escombra lligats amb cinta americana als peus que toquen mil vegades millor".

El llibre també apunta contra el pare de Jorge Lorenzo, el pa amb tomàquet, el doblatge en català, Eurovisió, el fuet, Leo Messi, la democràcia, Albert Boadella, Pere Navarro, La Infanta Cristina, Justin Bieber, la Roja, la Camarga i Tomàs Molina, entre d'altres.