Una recerca arqueològica ha permès reconstruir cinc segles d’activitat del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda a Palafrugell (Baix Empordà), que va estar habitat de manera continuada des de la segona meitat del segle VI aC fins al primer quart del segle I aC. L’estudi aporta dades que situen aquest assentament dins la xarxa de poblats del territori indiget, en paral·lel a nuclis com Ullastret.
Un dels aspectes més rellevants és la identificació d’un model d’organització urbana poc freqüent: a partir del segle IV aC, les cases es bastiren aïllades i envoltades d’espais oberts, alguns destinats a activitats productives com forns de pa i metall o sitges per a cereal. Aquesta fórmula contrasta amb el patró habitual de cases arrenglerades amb parets mitgeres i representa un cas únic dins el territori ibèric.
El poblat va mantenir la seva activitat malgrat l’arribada de Roma l’any 218 aC i l’abandonament de poblats veïns com Ullastret. Durant el segle II aC fins i tot va créixer, ocupant tota la part superior de la muntanya de Sant Sebastià de la Guarda. Les últimes evidències es documenten a inicis del segle I aC, coincidint amb la romanització i la fundació de ciutats com Empúries, Gerunda, Blandae i Aqua Calidae.
Per a la recerca s’han estudiat 26 habitatges, 27 sitges, espais oberts i estructures artesanals, a més de milers de fragments ceràmics ibèrics i d’importació —púnics, massaliotes, grecs i romans— que testifiquen els intercanvis comercials. Algunes sitges destaquen pels seus 5 metres de profunditat, prova de l’activitat agrícola i econòmica del poblat.
La tesi doctoral, elaborada per l’historiador i arqueòleg Antoni Rojas Rabaneda, ha estat defensada a la Universitat de Girona sota la direcció del professor Josep Burch. El treball recull les campanyes d’excavació del Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la UdG, amb el suport de l’Ajuntament de Palafrugell.
