L’Ajuntament de Caldes de Malavella (Selva) ha commemorat el miler d’italians que l’any 1943 van passar mig any al municipi després d’haver sobreviscut a l’enfonsament del cuirassat Roma, atacat per l’exèrcit alemany arran de l’armistici d’Itàlia amb els aliats.
Fills i descendents d’aquells militars, alguns arrelats al poble i d’altres vinguts d’Itàlia, han participat en l’acte emocionats, perquè segons ells, aquest capítol de la història “ha estat tabú” dins les seves famílies.
La commemoració, que s’ha estès durant tot el cap de setmana, ha inclòs taules rodones, una exposició i altres activitats que, segons l’alcalde Sergi Mir, “han permès recuperar i ampliar la memòria d’aquests fets”.
Fa 83 anys, el 9 de setembre del 1943, després que Itàlia firmés l’armistici de la Segona Guerra Mundial, les forces alemanyes van atacar el cuirassat Roma, vaixell insígnia de la flota italiana, en represàlia per la seva sortida de l’Eix. En l’atac hi van morir uns 1.400 homes, però els supervivents van ser traslladats primer a Maó i després van refugiar-se durant sis mesos a Caldes de Malavella, que llavors tenia uns 2.000 habitants i allotjament als balnearis.
Aquest matí, l’Ajuntament ha homenatjat aquells homes en un acte amb familiars dels supervivents, alguns establerts al municipi i d’altres vinguts d’Itàlia. Entre ells, Augusta Mocià Pont, filla d’Angelo, que va decidir quedar-se a Caldes després de l’operació d’una hèrnia i per la por de tornar a Itàlia. La seva filla ha explicat que a casa seva “no s’explicava res, era una època fosca” i que el seu pare no va comunicar que era viu fins deu anys després.
També hi ha participat Narcís Barceló, que ha relatat com la seva mare va conèixer el seu pare, en Siro, mentre rentava roba per als italians, i que anys més tard el va retrobar a Gènova. La seva història va inspirar el llibre El fill de l’italià de Rafel Nadal.
Els actes han inclòs una taula rodona, un sopar commemoratiu i l’exposició ‘Caldes, refugi de pau’, que es pot visitar fins al 12 d’octubre al Casino Municipal. La mostra recull fotografies, documents i testimonis que recorden l’estada dels mariners i les relacions establertes amb la comunitat local.
El comissari de l’exposició, Bruno De Manchi, fill d’un dels supervivents, ha destacat que l’homenatge “recupera la memòria d’una cosa que estava oblidada”. L’alcalde, Sergi Mir, ha subratllat que els testimonis es dilueixen generació rere generació i que aquestes iniciatives permeten “fer valdre la història del municipi i obrir noves pàgines per seguir investigant”.
