L’Hospital Santa Caterina de Salt (Gironès) ha fet un pas endavant en el diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer amb la internalització de les proves diagnòstiques que fins fa poc es realitzaven en centres externs. Aquest canvi ha estat possible gràcies a la col·laboració amb el Laboratori Clínic Territorial de Girona, que ha incorporat, des del mes de gener, les anàlisis de líquid cefalorraquidi (LCR) obtingut per punció lumbar, agilitzant així tot el procés assistencial.
Anteriorment, les mostres s’havien d’enviar a centres externs, cosa que alentia l’obtenció de resultats. Ara, amb la internalització, el diagnòstic és més àgil i permet actuar amb més rapidesa en la valoració i seguiment dels pacients.
A més, des del Laboratori i la Unitat de Trastorns Cognitius del Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina, s’ha iniciat l’anàlisi de biomarcadors a partir de mostres de sang (plasma), que, un cop ben establerts i estandarditzats, podrien facilitar encara més el diagnòstic precoç evitant, en molts casos, la necessitat de puncions lumbars.
La neuròloga Anna Cots explica que: “La detecció en plasma de biomarcadors com la phospho-tau217 ens permet establir el risc d’Alzheimer en persones amb símptomes de deteriorament cognitiu. Si bé avui dia, aquesta prova en sang es considera encara de recerca a nivell internacional, preveiem que en un futur pròxim puguem prioritzar-les i reservar les proves més invasives o costoses només per a casos concrets.”
Diagnòstic més ràpid i accessible
“La prova de plasma no és una eina de cribratge massiu, sinó que es dirigeix a persones amb problemes de memòria detectats en consulta. Ens permet obtenir un valor de risc i valorar si aquests símptomes estan relacionats amb la malaltia d’Alzheimer”, afegeix la doctora Cots. Els biomarcadors són indicadors biològics mesurables que permeten detectar canvis associats a la malaltia, fins i tot abans que apareguin símptomes evidents.
Els principals usos dels biomarcadors són el diagnòstic precoç, la classificació del tipus de demència, el seguiment de la progressió, l’avaluació de tractaments i la selecció de pacients per a teràpies personalitzades.
Enfocament multidisciplinari i atenció integral
Aquest darrer any, també s’ha potenciat l’atenció al pacient amb Alzheimer (o altres demències) i el seu entorn amb visites combinades de neurologia i infermeria especialitzada. Aquestes professionals ofereixen estratègies no farmacològiques, suport a persones cuidadores i seguiment telefònic, aportant un valor afegit essencial en el maneig integral de la malaltia.
Des de principi d'any s’ha fet unes 630 primeres visites (un 38% més que l’any anterior en el mateix període); i en total tenim en seguiment a uns 2500 pacients.
Jornada per a pacients i famílies
Amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, que es commemora el 21 de setembre, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i l’ICS Girona celebren avui la III Jornada sobre l’Alzheimer i altres demències, organitzada per la Unitat de Trastorns Cognitius del Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina. Enguany, la jornada està adreçada a pacients i familiars, i ofereix informació sobre l’Alzheimer, les demències, tràmits legals, recursos socials i estratègies d’afrontament en situacions complexes. Aquestes sessions tenen per objectiu empoderar les famílies i millorar l’atenció a les persones afectades.
La jornada s’ha iniciat amb la benvinguda institucional a càrrec d’Àngels Morales, gerenta de l’Institut d’Assistència Sanitària i de l’Hospital Josep Trueta; Toni Turon, neuròleg emèrit de la Unitat de Trastorns Cognitius, i Anna Cots, neuròloga de la mateixa unitat.
Tot seguit, la neuròloga Imma Pericot ha ofert una xerrada centrada en la malaltia d’Alzheimer i altres demències, amb l’objectiu de proporcionar una visió clara i accessible sobre els seus trets principals. A continuació, les treballadores socials Alejandra Guirado i Carla Pérez, del centre d’Atenció Intermèdia La República, han parlat sobre la Llei de la dependència i altres tràmits administratius rellevants per a les famílies.
Posteriorment, Núria Pi, cap de Formació i Comunicació de la Fundació Support-Girona, ha parlat sobre aspectes jurídics, com ara els documents de voluntats anticipades i l’acompanyament a la presa de decisions. Després d’una pausa, la Policia Local de Girona intervindrà amb una ponència pràctica centrada en les actuacions policials en situacions relacionades amb la demència, com ara la pèrdua, l’agitació o el maltractament. Seguidament, Laia Vidal, neuropsicòloga, i Ivana Fernández, infermera, ambdues professionals de la Unitat de Trastorns Cognitius, han ofert consells pràctics per als familiars que conviuen amb persones amb demència.
La jornada ha finalitzat amb un torn obert de preguntes i la cloenda institucional a càrrec de Jaume Heredia, gerent del CatSalut a Girona.
Prevenció i detecció precoç: claus per frenar la demència
Tot i que l’Alzheimer continua sent la forma de demència més freqüent, amb més del 54% dels casos, es disposa d’estratègies per actuar de forma anticipada. La detecció precoç, la prevenció dels factors de risc i la promoció d’estils de vida saludables són elements essencials per reduir la incidència i l’impacte de la malaltia.
