Familiars d’un milicià mort durant la Guerra Civil el 1937 a Vivel del Río Martín (Terol) han impulsat una recerca que podria identificar els cossos enterrats en una fossa d’aquest poble i que té implicacions per a soldats originaris de la demarcació de Girona. En concret, les inspeccions i recerques històriques han identificat soldats procedents de Campdevànol, que podrien estar enterrats juntament amb altres milicians.
Aquesta iniciativa és liderada per la família de Sebastià Via Alsina, veí de Sant Pere Molanta (Alt Penedès), que es va enrolar a la Centúria Vilafranca per defensar el front d’Aragó amb el bàndol republicà. Es creu que estaria enterrat amb una trentena de soldats més morts al mateix combat, procedents majoritàriament de Valls, Barcelona, l’Alt Penedès i la província de Girona. Els impulsors de la recerca busquen ara familiars d’aquests combatents per obtenir mostres d’ADN que es puguin creuar amb les restes òssies que es trobin a Vivel quan s’obri la fossa, prevista per al 2026.
L’origen de la recerca és una caixa amb fotografies i cartes del 1937 trobada a Sant Pere Molanta. La va rescatar Josep Ventura, que de petit havia jugat amb la caixa que el seu avi havia llençat a les escombraries. El seu besoncle hi enviava cartes dies abans de ser assassinat al front d’Aragó. Ventura va mantenir la caixa guardada fins al 2008, quan va decidir trencar el “tabú” familiar i començar la recerca de què havia passat i on estava enterrat.
“La millor manera de superar un trauma familiar és parlar-ne, ja que tots volem respostes sobre aquell combat”, ha explicat Josep Ventura en roda de premsa. Ha recordat que el seu besoncle s’havia deixat convèncer per ideals “revolucionaris” amb què buscaven transformar un futur limitat pel context rural i de pagès. Ventura ha afegit que “a casa sempre es va creure que ell anava al front a morir, però el trauma va ser doble en veure que els qui l’havien convençut havien tornat vius”, subratllant que l’episodi familiar va quedar “absolutament silenciat” fins a la mort del seu avi.
La recerca ha comptat amb la col·laboració de l’historiador Ramon Arnabat, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, i Gonzalo Berger. Fruit de l’estudi del combat de Vivel del Río, han conclòs que el besoncle de Ventura estaria enterrat en una fossa d’aquest poble aragonès amb aproximadament una trentena de milicians. Arnabat ha explicat que els soldats voluntaris estaven destinats al nord de la columna Macià-Companys, però van ser desviats cap al sud, a Vivel del Río, on van ser atacats a contrapeu el 19 de febrer de 1937.
Testimonis locals han relatat com es recollien els cossos republicans, que no van ser enterrats de manera digna, sinó cremats o enterrats en indrets propers. Berger ha identificat dues fosses comunes a la zona, centrant l’atenció en una d’elles, on s’espera realitzar pròximes prospeccions amb georadar per acotar l’espai. Es calcula que hi hauria com a mínim tretze milicians enterrats.
Per a la identificació, Ventura, Arnabat i Berger han fet una crida a familiars dels soldats que van participar en la batalla del 19 de febrer de 1937. Els demanen inscriure’s al registre d’ADN del Departament de Justícia de la Generalitat. Paral·lelament, els investigadors coordinen amb el govern d’Aragó per a l’exhumació, prevista per al 2026. Les mostres es creuaran amb les dels familiars registrats per confirmar la identitat dels combatents.
Segons els historiadors, la fossa podria contenir els següents soldats de Catalunya: Argemir Albalat Roca (Valls), Ismael Albalat Roca (Valls), Francesc Batalla Batalla (Valls), Francesc Ferré Miró (Valls), Joan Garcia Jové (Valls), Lluís Tondo Domingo (Valls), Josep Canyelles Roig (Alcover), Pau Creus Torres (Alcover), Francesc Ferré Saumell (Vallmoll), Joan Sagarra Ramon (Vallmoll), Josep Carull Solé (Vallmoll), Alfonso López Rumi (Barcelona), Aureli Martínez López (Barcelona), Ferran Moreno Rodrigo (Barcelona), Segundo Rodríguez Rodríguez (Barcelona), Antoni Sevilla Marco (Barcelona), Carles Vives Mata (Barcelona), Joan Alfons Palau (Barcelona), Joan Commadran Raventós (Barcelona), Isidre Lecera Margalef (Santa Margarida i els Monjos), Sebastià Alsina Via (Vilafranca), Ramon Andreu Mòdol (Vilafranca), Amadeu David Visa (Santa Coloma de Gramenet), Pere Puig Planas (Campdevànol, Girona), Jaume Soler Fuster (Badalona), Joaquim Garriga Querol (Tarragona), Ramon Torrebadella Bars (Vilada), Josep Ubach Noguera (Sallent), Salvador Cart Gallart, Joan Mateu Garriga, Pere Mas Cavallé, Antoni Requena Cuadrado, Gabriel Rius Pujol.
Fonts de la Direcció General de Memòria Democràtica valoren “molt positivament” la recerca de familiars, garantint suport per inscriure’s al cens d’ADN. Tot i que la fossa està fora de les competències de la Generalitat, es mostra predisposició per col·laborar en la identificació dels soldats. A més, la Direcció General està acabant un estudi tècnic sobre les unitats militars republicanes del front d’Aragó, que es presentarà públicament pròximament.
