Les patronals catalanes estan satisfetes que el Congrés tombés la tramitació de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals amb els vots de Junts, PP i Vox. Organitzacions empresarials de Girona, les Terres de l’Ebre, Lleida o Igualada expliquen que el govern espanyol hauria de permetre que cada sector decidís lliurement si rebaixa les hores treballades per conveni, sense “imposicions” i en funció de les seves “peculiaritats”.
Els empresaris asseguren que la reducció de la jornada podria causar “problemes” a les companyies, amb un augment del 7% dels costos addicionals salarials, i també als treballadors. Per això, reclamen a l’Executiu que abandoni els seus plans, mentre que altres demanen que s’abordi des del diàleg.
Satisfacció a la patronal gironina
Des de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) es mostren “satisfets” que la mesura, finalment, no hagi tirat endavant. El seu vicepresident, Eduard Ayach, lamenta que la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals hagi estat impulsada “unilateralment” per part del govern espanyol i deixa clar que “no és el que necessita la realitat de l’empresa gironina”. “Era molt negativa i podia causar una problemàtica, no només a les empreses, sinó també als treballadors perquè reformula horaris”, rebla.
Ayach explica que havien fet enquestes internes entre els associats que indicaven que un 80% estaven frontalment en contra de la proposta. Des de la FOEG remarquen que “hi ha preocupació” i demanen que es faci tot a través dels convenis col·lectius. “Cada sector té les seves peculiaritats i és aquí on hem de treballar aquest tema, però no volem que ens vingui imposat”, assenyala el vicepresident.
Finalment, Ayach aposta perquè el govern espanyol “deixi córrer” la mesura en tant que no ha passat ni el tràmit de discussió parlamentària i creu que s’hauria de treballar a través dels convenis col·lectius sectorials en cada cas.
L’Ebre diu que hi ha “risc” a les zones amb despoblament
Des de l’Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre (AECE), en canvi, sí que obren la porta a treballar per la reducció de la jornada laboral. Creuen que pot aportar “benestar social, laboral i millores de productivitat”. El director executiu de l’AECE, Ramon Solà, assenyala que és una “demanda de la societat i s’ha d’anar cap aquí”. Ara bé, considera que no s’ha de fer des de la “imposició”, sinó a través del “diàleg social i la concertació” i recorda que a Catalunya hi ha més d’un centenar de convenis signats amb una jornada per sota de les 37 hores.
Solà remarca que si la mesura s’acaba tirant endavant sense donar suport a les petites empreses es destruiran llocs de treball, especialment a les Terres de l’Ebre, perquè tindran una “costos addicionals”. “No és solament un problema econòmic, sinó també social, perquè posa en risc molts municipis del nostre territori que pateixen despoblament”, diu el director executiu de l’AECE.
“Imposar-ho via llei suposa una inseguretat jurídica molt important i posa en risc moltes microempreses del nostre territori, especialment de les nostres comarques”, assenyala Solà. L’associació que dirigeix compta amb uns 500 associats, i la majoria tenen entre un i deu treballadors, assenyala. Per això, l’AECE demana un “suport efectiu” per a les petites empreses si es volen rebaixar les hores laborals, amb “adaptabilitat” i ajudes.
Lleida creu que hauria afectat més intensament l’agricultura
El president de la Confederació d’Organitzacions Empresarials de la província de Lleida (COELL) i vicepresident de Foment del Treball, Josep Maria Gardenyes, celebra que la proposta de reducció de la jornada no hagi tirat endavant perquè “perjudicava el teixit productiu” i creu que hauria posat les empreses “en una situació complicada”.
En el cas de les empreses lleidatanes, Gardenyes diu que la reforma les hauria afectat a totes d’igual manera, però més intensament a l’agricultura, “que necessita concentrar els horaris laborals de màxim rendiment i fent les 40 hores durant els períodes de recol·lecció de la fruita”.
El president de la patronal lleidatana critica, en la mateixa línia que els anteriors, que el Ministeri de Treball hagi “volgut envair” l’espai de negociació entre la patronal i els sindicats. Gardenyes insisteix que aquest és un espai “inviolable” i que el govern no s’hi pot posar pel mig, fent política “per decret llei”.
La patronal COELL defensa parlar d’absentisme laboral, de productivitat, de compromís al lloc de treball i de desconnexió digital, però en aquest darrer cas també de l’ús inadequat que alguns treballadors, assegura, fan dels mòbils, tauletes i ordinadors en horaris de feina. Una mala praxi que, segons Gardenyes, provoca “un baix rendiment dins els horaris de treball”.
L’Anoia reclama tenir en compte les diferents casuístiques
Des de la Unió Empresarial de l’Anoia també aplaudeixen que la reducció de jornada no hagi prosperat. “No estem en contra de la reducció, però sí que es faci sense diàleg social”, subratlla el seu president, Joan Mateu. Per a ell, la clau és que la negociació no sigui “unilateral i sense diàleg”. “Si una cosa bona té aquesta democràcia és el diàleg social, i d’aquí en surten els convenis on es posen d’acord sindicats i patronal acordin millores any rere any”, diu.
El president de la patronal també reclama que es tinguin en compte les diferents casuístiques segons l’activitat, per tal de trobar la fórmula més adequada. “No és el mateix treballar en una oficina que fer torns en un hospital, estar en una planta de producció o dedicar-se a l’hostaleria, on hi ha períodes amb horaris molt intensos i d’altres més lleugers”, exemplifica.
Des del seu punt de vista, l’aprovació de la reducció de jornada hauria tingut un efecte negatiu en l’economia: “Tothom seria més pobre”, assegura. Mateu argumenta que “si la gent treballa menys cobrant el mateix, el cost per a les empreses augmenta. Això encareix els productes i, en conseqüència, els consumidors haurien de pagar més, la qual cosa acabaria empobrint la societat”.
La reducció de la jornada laboral descarrila al Congrés
La proposta del govern espanyol per reduir la jornada laboral fins a les 37,5 hores va descarrilar el dimecres passat al Congrés dels Diputats, ja que van prosperar les esmenes a la totalitat del PP, Vox i Junts. Tot i el resultat negatiu de la votació i la pressió dels sindicats, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va assegurar que la proposta acabarà tirant endavant i que ella està disposada a negociar perquè així sigui. A més, l’endemà també va anunciar que iniciava els tràmits per posar en marxa la nova regulació del registre de jornada per controlar el temps de feina.
