Els arqueòlegs de la Universitat de Girona (UdG) han posat al descobert la plataforma d’un antic temple romà al jaciment dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis (Gironès). Segons els investigadors, l’edifici es va construir entre els anys 130 i 120 aC, una data “molt precisa” que s’ha pogut establir gràcies a les restes del poblat iber —amb fragments de ceràmica i àmfores— trobades sota l’estructura romana.
El fet que la plataforma sigui posterior al material iber permet fixar amb exactitud el moment que el van aixecar. Amb aquesta campanya, els arqueòlegs donen per conclosa l’excavació en aquesta zona de la muntanya, iniciada el 2011, on també s’han identificat restes ibèriques, visigòtiques i medievals.
Segons Jordi Vivo, codirector de l’excavació, un dels resultats més destacats és aquesta darrera descoberta, aixecada just damunt les restes del poblat ibèric. Tot apunta que sostenia un temple itàlic. “Tot i que no se n’ha conservat cap resta ‘in situ’, sí que hem trobat fragments de columnes, capitells i blocs decorats de sorrenca, que apunten a un edifici religiós de gran format”, explica Vivo.
“Com que el temple estava construït amb una pedra bona, que no es troba a la muntanya, les ocupacions posteriors la van reaprofitar, i per això només hem trobat la base”, apunta Neus Coromina, codirectora de l’excavació. “De fet, van ser els mateixos romans qui la van utilitzar per construir una fortalesa”.
Els arqueòlegs han pogut datar la plataforma gràcies a les deixalles del poblat iber que havien quedat soterrades. En les excavacions de l’últim any han trobat àmfores itàliques i púniques, ceràmica ibèrica comuna i de taula, produccions locals com la ceràmica grisa emporitana i fragments més antics de ceràmica grega àtica i de tallers de Roses.
Un espai habitat per moltes civilitzacions
L’espai va ser ocupat des del segle VI aC amb un poblat ibèric que va créixer al segle IV aC. Posteriorment, la construcció de la plataforma romana va arrasar bona part de les cases. Després, al segle IV, els materials es van utilitzar per edificar el Castellum baix imperial, i més tard els visigots van bastir un petit vilatge.
Amb l’arribada dels àrabs al segle VIII, l’assentament es va abandonar breument, però després es va utilitzar com a necròpolis, que va perdurar fins ben entrat el segle XX.
Una situació estratègica
La situació estratègica de la muntanya explica la seva importància. A la falda hi passa el riu Ter (navegable en aquell temps) i també la Via Augusta, fet que convertia l’indret en un pas obligat i un punt de control privilegiat. “Des de la muntanya de Sant Julià, no només podies vigilar el que ara és Girona, sinó també la plana de l’Empordà”, explica Coromina.
