Aquest estiu les comarques gironines han tingut un paper destacat en l’activitat dels Bombers pel que fa als rescats de muntanya i en espais naturals. L’Alt Empordà ha estat la comarca amb més actuacions de tot Catalunya, amb 73 rescats entre juny i agost —52 en entorn de muntanya i 9 al mar—.
El Ripollès, en canvi, ha registrat una de les davallades més notables, passant de ser una de les zones amb més operatius el 2024 (95 rescats) a només 59 aquest estiu. La diferència és encara més marcada si es compara amb el 2023, quan es van fer 125 actuacions.
També a la Selva i al Gironès s’ha notat una reducció de serveis: a la primera comarca els rescats han passat de 74 a 51, i al Gironès de 36 a 20. El Pla de l’Estany, amb 6 actuacions, és de les comarques amb menys serveis registrats aquest estiu.
En el conjunt de Catalunya, els rescates han caigut un 30% respecte a l’any passat. Entre juny, juliol i agost s’han comptabilitzat 1.252 intervencions, la xifra més baixa des de la pandèmia i molt lluny de les 1.954 del 2020. Des del cos reconeixen que la gent va a la muntanya “més ben preparada”, tot i que encara hi ha situacions de risc que es podrien evitar. El sergent del Grup de Recolzament d’Actuacions Especials (GRAE), Marc Reixach, apunta que moltes persones fan activitats per a les quals no estan preparades físicament, sovint influenciades per aplicacions mòbils que recomanen rutes que no tothom pot assumir.
El sergent també destaca que la planificació i la consultació de les previsions meteorològiques són essencials: “A muntanya és determinant estar pendent del que digui el Meteocat, perquè el temps pot canviar ràpidament”, afirma. Reixach recorda igualment la importància d’adequar les sortides al nivell del membre menys preparat del grup, com poden ser els infants o les persones grans.
Per comarques, després de l’Alt Empordà i el Pallars Sobirà (amb 70 rescats), les zones amb més actuacions han estat el Baix Llobregat (68) i el Baix Empordà (67), que passa de ser la comarca amb més operatius el 2024 (110) a ocupar aquest any la quarta posició.
A la resta del país, destaquen les davallades en altres comarques de muntanya: al Berguedà s’ha passat de 101 a 45 rescats i a Osona de 76 a 44. A l’altre extrem, les comarques amb menys actuacions han estat el Pla d’Urgell i les Garrigues (1 cadascuna) i el Lluçanès (2).
Des del GRAE també adverteixen que els rescates en gorgs i espais fluvials són cada vegada més freqüents, atès l’augment de popularitat d’aquests indrets. Tot i això, la facilitat d’accés condiciona el temps i la dificultat de les operacions: “Un rescat al Pedraforca o a Vallter pot ser més accessible que no pas a l’Alt Pirineu”, assenyala Reixach.
Finalment, des dels Bombers es remarca la importància de la cobertura telefònica en cas d’accident. Quan la víctima pot avisar i enviar la ubicació, es facilita l’activació de l’helicòpter i dels efectius necessaris. En zones sense cobertura, el més efectiu és que un membre del grup pugi a un punt elevat per donar l’avís i facilitar la localització dels equips de rescat.
