En el nou llibre "Luis Buñuel, la película", de Max Aub que sortirà a la venda les properes setmanes (Ed. Cuadernos del Vigia) acompanyat d'un DVD d'àudio (101 minuts), es pot llegir l'opinió del cineasta respecte Dalí. Ambdós, que inicialment eren molt amics, van perdre contacte i la relació es va deteriorar. Aquest és un dels extractes del llibre que parla sobre el pintor altempordanès:
"Max Aub: Per cert, Luis, què em diràs de Dalí? Com vols que surti al llibre? Direm tota la veritat sobre qui és?
Luis Buñuel: Direm concisament la veritat: en què va intervenir: com vam escriure "Un perro andaluz". La part que li va tocar a "La edad de oro" és molt petita, perquè ja estava sota la influència de Gala, que és la dona que més odio. De debò, estaria encantat que l'insultéssim. Quan vaig a Madrid o em donen qualsevol premi, m'envia telegrames: "Has de venir a Cadaqués", "Ara sí que farem coses meravelloses", "Et beso a la boca". O a Venècia, on me'ls escriu en italià. O a París, on els rebo en francès. Només una vegada vaig arribar a veure les coses molt negres, em deia que o anava jo a Cadaqués o es presentava ell a Madrid. Li vaig respondre sense enfadar-me: "Aigua passada no mou molins". I no et pensis, no em desagradaria trobar-me'l cara a cara, un dia, per repetir-li el que ja li vaig dir i afegir quatre fresques que li tinc que tirar en cara i, després, potser prenem unes copes junts. Un fill de puta; ell va ser el responsable que em quedés sense feina a Nova York. Però durant molts anys, dels 20 als 30, fou el meu millor amic. Vam ser molt amics, de veritat, molt amics.
Max Aub: I això compta.
Luis Buñuel: Sí, si ets un sentimental com jo, sí. Però sense Gala. A aquella, ni en pintura. Mai havia vist ningú amb tanta mala llet. El va destrossar totalment. Però no li donem més importància de la que va tenir. Jo vaig anar de París a Cadaqués. Anava a rodar una pel·lícula de Ramon amb diners de la meva mare. Parlàvem d'això i en sis dies vam redactar l'script de "Un perro andaluz". De la filmació, ell no va fer res. Va arribar l'últim dia amb la seva mare i la seva tia. L'únic que va fer fou posar els burros als planos i el quitrà als ulls. A "La edad de oro" no va fer res de res. Per això signa el manifest dels surrealistes sobre la pel·lícula, i jo no. Com dimonis volia que signés jo una cosa que no havia fet?!"
Buñuel (esquerra) i Dalí a Port-Lligat (1929)
El llibre de Max Aub també s'hi poden trobar referències al surrealisme i la manera en que inicialment era vista per Buñuel: "Jo no era surrealista quan vaig arribar a París, em semblava una cosa de maricons. Llegia les seves coses per riure'm, igual que anys enrere llegia Ultra per divertir-me al tramvia, a Madrid. I em va passar el mateix, vaig acabar per ficar-m'hi dins".
L'obra pòstuma, de 604 pàgines, està dividida en dues parts. La primera se centra en a opinió que tenia Aub sobre Buñuel i la segona, que és una àmplia conversa entre els dos parlant de diversos temes.
