L'IDIBGI detecta una nova proteïna amb un paper en la disfunció del greix corporal en obesos

L'olfactomedina-2 esdevé un regulador del funcionament de la cèl·lula grassa

Un estudi liderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) ha detectat una nova proteïna que esdevé clau en la disfunció del greix corporal en persones amb obesitat. Es tracta d’un òrgan endocrí molt important per a l’equilibri energètic del cos.

Ara, la recerca ha permès identificar l’Olfactomedina-2 (OLFM2) i determinar com aquesta proteïna actua com a regulador en el funcionament de la cèl·lula grassa. Quan hi ha una pèrdua parcial de l’OLFM2 en persones amb obesitat, pot alterar l’activitat dels dipòsits de greix i afavorir l’acumulació de massa grassa al cos.

El greix corporal, també conegut com a teixit adipós, és un òrgan que vetlla per l’equilibri energètic del cos humà i el seu funcionament està directament vinculat a l’excés de pes. Si el teixit falla, el risc de desenvolupar malalties com ara el sobrepès, l’envelliment o l’obesitat augmenta.

L’estudi gironí ha revelat que l’Olfactomedina-2, inicialment associada al sentit de l’olfacte, juga un paper clau en el bon funcionament del teixit adipós. Variants d’aquesta proteïna estan presents en altres teixits i regulen processos fisiològics importants, de manera que la seva abundància o carència influeix en el risc de patir malalties vinculades a l’excés de pes.

La proteïna s’expressa a l’hipotàlem, on pot condicionar el volum de greix corporal acumulat actuant des del sistema nerviós central. L’estudi remarca la funció biològica que té la proteïna en les cèl·lules dels dipòsits de greix.

L’article científic, signat en primer lloc per la Dra. Aina Lluch, amplia el coneixement sobre la funció de l’adipòcit, afavorint una millor comprensió del funcionament del greix corporal i la fisiopatologia de l’obesitat. També obre línies d’investigació futures.

En l’estudi han col·laborat investigadors de la Universitat de Marburg (Alemanya), Cardiff i Oxford (Regne Unit), i dels Instituts Nacionals de la Salut (NIH), als Estats Units. A nivell estatal, hi han participat les Universitats de Barcelona, Córdoba i Santiago de Compostel·la, així com el Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER).