L’Ajuntament de Girona i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) han començat a fer classes de català in situ als comerços de la ciutat per impulsar l’ús de la llengua a la feina. És una formació bàsica, amb sessions de mitja hora, que s’adreça a treballadors que no parlen català o tan sols el xampurregen.
El professor es focalitza en el seu dia a dia i els ensenya aquelles paraules més recurrents perquè puguin atendre la clientela en català. “És un curs exprés molt adaptat a cada persona”, diu la regidora de Llengua Catalana, Núria Riquelme. En paral·lel, l’ajuntament també ha detectat una vintena de negocis de la ciutat que incompleixen la normativa -per exemple, amb els rètols- i hi ha enviat tècnics per sensibilitzar-los.
És migdia i a la perruqueria Rut’s Barberia & Tattoo, situada al barri de la Devesa, Pedro Barbella està acabant de tallar els cabells a un noi. És veneçolà, té 37 anys i en fa un que va arribar a Girona. Al seu lloc, sota el mirall, hi ha un cartell amb la frase: ‘Estic aprenent català. M’hi ajudes?’.
Ell és el primer que, a la ciutat, ha participat al programa ‘Comerços aprenents’, que impulsa el CPNL i promou l’ajuntament. Durant dos mesos, un cop per setmana, un professor ha estat mitja hora al seu costat per ensenyar-li a dir en català paraules com ‘pentinar’, ‘pinta’, ‘cadira’ o les típiques frases de benvinguda i comiat: ‘Bon dia’, ‘Bona tarda’. També, els números de l’u al deu –“em costa dir el vuit”, admet Barbella- o les hores.
A Rut’s Barberia & Tattoo, Girona ha començat a portar in situ l’ensenyament del català dels comerços de la ciutat. A través d’aquest programa -totalment gratuït- aquells treballadors que no coneixen la llengua reben, durant la seva jornada laboral, sessions curtes i pràctiques que se centren en el seu dia a dia.
I aquí, tenir la complicitat de la clientela per ajudar-los en aquest aprenentatge també és important. Pedro Barbella entén el català, però encara li costa parlar-lo. “Em trobo clients que, tan bon punt m’hi dirigeixo en castellà, em canvien la llengua perquè es pensen que no els entendré; i aleshores és quan els demano que m’ajudin”, explica el perruquer.
La regidora de Llengua Catalana explica que, precisament, la importància d’aquest programa se centra en què el professor es desplaça fins als establiments. “És un curs exprés de català”, precisa Núria Riquelme. “Són sessions ràpides, molt adaptades a la persona, i que es fan quan l’establiment està obert; d’aquesta manera, el treballador aprèn aquell vocabulari que és més ajustat al seu sector”, hi afegeix la regidora.
“Ajudar-los a integrar-se”
L’equip de Rut’s Barberia & Tattoo -on també es fan tatuatges- està format per set treballadors. Tots parlen català en el seu dia a dia excepte en Pedro, que l’està aprenent. La propietària de la perruqueria, Rut Sánchez, explica que va decidir sumar-se a ‘Comerços aprenents’ perquè permet “ajudar aquells companys que no han nascut aquí a integrar-se i atendre els clients en català”.
“Allò que m’agrada més d’aquest programa és que es focalitza, precisament, en l’atmosfera de treball i en aquells objectes que fem servir cada dia”, concreta Sánchez. A més, la propietària assegura que li fa “il·lusió” cada cop que en Pedro s’esforça a parlar en català, i que també veu com els clients “ho aprecien molt”.
“La gent està acostumada a canviar d’idioma, i molts cops passem del català al castellà perquè pensem que així no discriminem; però precisament, allò que fem és no ajudar-los a integrar-se”, explica. “Jo mateixa també ho feia, però ara el que faig és ajudar-lo, i repetir-li les paraules els cops que sigui necessari perquè les entengui”, afegeix Rut Sánchez.
A Girona, a més d’aquesta barberia de la Devesa, el programa ‘Comerços aprenents’ ja s’ha estès a tres negocis més de la ciutat. I aquesta tardor, es preveu que també n’hi hagi uns altres dos que també s’hi sumin.
Incomplir la normativa
En paral·lel, dins l’àmbit del comerç, des de la regidoria de Llengua Catalana també s’està amatent perquè els negocis de la ciutat compleixin amb la normativa (per exemple, als rètols o fulletons i documents que s’entreguen als clients). D’entrada, cada vegada que s’obre un nou local, el consistori enviar una carta recordant què recull la llei i es posa a la seva disposició per si els cal assessorament o necessiten fer traduccions.
L’any passat, Girona va enviar 225 comunicacions d’aquest tipus. I en el que portem de 2025, ja ho ha fet amb 210 establiments més de nova obertura.
En paral·lel, la regidoria de Llengua Catalana també se centra a detectar quins comerços incompleixen la normativa i intenta que ho corregeixin. D’entrada, això es fa a través de la mediació i amb visites presencials dels tècnics municipals.
Riquelme explica que, durant aquest any, el consistori ha detectat “una vintena d’establiments” que no compleixen la llei. A tots, se’ls ha enviat un correu electrònic demanant que facin servir el català, i a més, en disset dels casos aquest mail s’ha acompanyat també d’una visita dels tècnics.
En cas que aquests comerços no moguin fitxa, aleshores és quan l’ajuntament els porta davant l’Agència Catalana de Consum. “Nosaltres sempre diem que el més positiu és que la gent se sumi al carro de la llengua, perquè això també contribueix al teixit comercial de la ciutat; però si després d’uns quants avisos no hi ha reacció, s’acaba arribant a la denúncia”, conclou la regidora de Llengua Catalana.
