L’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) i la Plataforma Defensem el tren de l’Empordà han manifestat una oposició frontal a la nova variant ferroviària de Figueres, emmarcada en el protocol signat entre el Ministeri de Transports, Adif, la Generalitat i l’Ajuntament de Figueres. Les entitats defensen que el trasllat de l’estació de tren convencional al municipi veí de Vilafant, a tocar de l’estació d’alta velocitat, suposa un retrocés en l’accessibilitat i en l’eficiència del transport públic a la capital de l’Alt Empordà i a tota la comarca.
L’estació actual de Figueres, ubicada al centre urbà, ha esdevingut una infraestructura clau per a la mobilitat regional. El 2024 hi van pujar 653.000 passatgers i en van baixar 495.700, xifres que la situen al capdavant de la xarxa catalana de serveis regionals, només superada per les estacions de Barcelona-Sants, Passeig de Gràcia, Girona i Tarragona. Aquest volum de viatgers, en creixement sostingut, evidencia —segons les entitats— la importància de mantenir l’estació dins la trama urbana.
El trasllat, argumenten, implicaria allunyar les infraestructures ferroviària i d’autobusos del lloc on viu la major part de la població, a l’est de Figueres. Això dificultaria els desplaçaments tant dins la ciutat com des dels pobles de l’Empordà, especialment per als usuaris de les línies provinents del Cap de Creus i del Golf de Roses, que actualment poden combinar fàcilment tren i autobús. A més, denuncien que traslladar també l’estació d’autobusos suposaria costos addicionals i faria que moltes línies de bus haguessin de travessar la ciutat o allargar els seus trajectes.
Des del punt de vista ferroviari, la nova variant allargaria el recorregut dels trens que venen del nord —de poblacions com Llançà, Colera o Portbou— en 6 km, amb nous pendents i túnels que perllongarien el temps de viatge i reduirien la competitivitat del tren respecte al vehicle privat. Segons la PTP i Defensem el tren de l’Empordà, aquesta variant suposa una repetició de l’error urbanístic comès a Salou, on el trasllat de l’estació va provocar la pèrdua de 300.000 usuaris.
A més, el projecte requeriria obres d’una gran complexitat tècnica i cost elevat. Entre les actuacions previstes hi ha la construcció d’un túnel de gairebé 2 km sota la muntanya del Castell, un viaducte de 70 metres, més de 8 km de nova via, expropiacions, la reforma de la variant ferroviària sud i la remodelació de l’estació d’alta velocitat de Vilafant per convertir-la en intermodal. Segons els càlculs de les entitats, l’estació actual de Vilafant no disposa ni de les vies ni de les andanes necessàries per assumir el trànsit del tren convencional, i l’ampliació seria especialment complicada per les limitacions d’espai i orografia.
El pressupost estimat per a tot aquest conjunt d’actuacions era de 150 milions d’euros el 2023, però ja es parla de 200 milions, una xifra que, segons les entitats, encara es quedarà curta. Recorden que la construcció incompleta de la variant sud —de només 4,5 km en terreny pla— ja va costar 40 milions l’any 2009.
A aquestes despeses, caldria afegir-hi les infraestructures viàries associades: una nova sortida de l’AP-7, el perllongament de la C-31 i la ronda nord, nous accessos a l’estació i l’ampliació del pàrquing actual, ja insuficient. Totes aquestes inversions, segons les entitats crítiques, no només no resolen els problemes actuals de mobilitat, sinó que n’agreugen de nous.
Des de la PTP i Defensem el tren de l’Empordà també assenyalen que no s’han considerat alternatives viables i menys costoses. Proposen una solució d’integració urbana inspirada en el cas de Vic, que va rebaixar la cota de la via per mantenir la centralitat i millorar la permeabilitat urbana, afavorint la connexió entre barris, la mobilitat a peu i en bicicleta, i la intermodalitat amb el vehicle privat. Aquesta opció, defensen, tindria un cost molt inferior i un impacte molt menor sobre el territori.
Les entitats insisteixen que el transport públic a l’Alt Empordà té un potencial de creixement important, especialment amb la futura implantació de la integració tarifària, que hauria de facilitar la combinació entre trens i autobusos a preus assequibles. Alerten que un projecte com el que es planteja podria frenar aquesta evolució i generar conseqüències negatives per a l’economia local, el medi ambient i la cohesió territorial.
Finalment, denuncien que el protocol es basa en un estudi informatiu del 2007 que no contempla les alternatives que ara es reclamen. En un context en què el sistema ferroviari català arrossega greus dèficits i requerirà inversions considerables en manteniment i millora del servei, consideren que destinar centenars de milions a una obra que no aporta cap millora per a l’usuari i que pot afavorir la mobilitat motoritzada és una decisió contrària al sentit comú i als objectius de sostenibilitat.
Les entitats conclouen que cal una revisió profunda del projecte, amb participació ciutadana i amb una visió centrada en les necessitats reals de la mobilitat pública. Apostar per l’eficiència, la proximitat i la integració urbana és, segons la PTP i Defensem el tren de l’Empordà, l’única via per garantir un futur sostenible per al ferrocarril i per a la mobilitat a l’Alt Empordà.
