Les comarques gironines registren una evolució desigual de la natalitat en un context marcat per la caiguda històrica de la fecunditat a Catalunya. En concret, el Gironès assoleix una de les taxes brutes de natalitat més altes del país, amb 8,4%, només superada per l’Urgell (8,6‰), mentre que el Ripollès encapçala els descensos en nombre de naixements, amb una caiguda del 20,6% respecte de l’any anterior.
L’any 2024, la natalitat ha augmentat en 17 comarques, però en el conjunt de les comarques gironines la tendència continua a la baixa, amb un descens global del 1,6%. Malgrat això, destaca el comportament positiu del Gironès, que contrasta amb la davallada d’altres zones com l’Alta Ribagorça (-22,2%), la Ribera d’Ebre (-15,8%) i l’Alt Penedès (-12,1%).
A escala nacional, Catalunya ha registrat una nova baixada dels naixements, amb un total de 53.793 nadons, un 0,8% menys que el 2023, xifra provisional que situa els natalicis per sota del darrer mínim històric (1995) i només comparable amb el 1952 (53.236). El descens és més moderat que el de l’any anterior (el 2023 va ser del 3,9%), però manté la tendència negativa iniciada fa més d’una dècada.
L’índex conjuntural de fecunditat, que mesura els fills per dona, ha caigut fins a 1,08, el valor més baix des que es tenen registres (1975) i un dels més baixos del món, segons el Banc Mundial. A tall comparatiu, el 2008 aquest índex era d’1,53. En l’àmbit global, la mitjana se situa en 2,2 fills per dona, i Espanya és el 11è país del món amb l’índex més baix (1,1 fills el 2023).
També ha disminuït la taxa bruta de natalitat a tot Catalunya, amb 6,7 naixements per cada 1.000 habitants, per sota del 6,8‰ del 2023 i lluny del màxim de 12,1‰ registrat el 2008. En la mateixa línia, la taxa general de fecunditat –que mesura els fills per cada 1.000 dones en edat fèrtil (15-49 anys)– se situa en 29,7‰, mentre que el 2008 era de 48,5‰.
Pel que fa a l’origen de les mares, el 35,5% dels nadons nascuts a Catalunya són fills de mare estrangera, un percentatge lleugerament superior al 34,8% de l’any anterior. En xifres absolutes, són 19.070 nounats. En canvi, els nadons de mare amb nacionalitat espanyola han disminuït un 1,9%, situant-se en 34.723.
Les mares de nacionalitat estrangera tenen, de mitjana, 2,4 anys menys que les espanyoles. Així, l’edat mitjana a la maternitat és de 30,8 anys per a les mares estrangeres i de 33,2 anys per a les espanyoles.
Entre els nadons de mare estrangera, destaquen els fills de mares marroquines, amb 4.404 naixements, que representen el 8,2% del total de Catalunya i el 23,1% dels nadons de mare estrangera. Les segueixen les mares colombianes (1.446), pakistaneses (1.349), hondurenyes (890) i peruanes (781).
Per àmbits territorials, les Comarques Centrals (3,1%), Ponent (2,6%) i les Terres de l’Ebre (2,1%) són les úniques on augmenten els naixements. Per contra, la caiguda és notable al Penedès (-3,9%), el Camp de Tarragona (-2,5%), les Comarques Gironines (-1,6%), l’Àmbit Metropolità (-0,8%) i l’Alt Pirineu i Aran (-0,7%).
Així doncs, malgrat el descens global de la natalitat i la fecunditat, alguns territoris com el Gironès mostren una dinàmica més favorable, tot i que insuficient per revertir la tendència generalitzada de retrocés.
