La mobilització independentista de l’Onze de Setembre d’enguany tornarà a ser descentralitzada, amb manifestacions a Barcelona, Girona i Tortosa, tal com ha pogut saber l’ACN. Com l’any passat, els actes polítics de la Diada els coorganitzaran l’ANC, Òmnium, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN. L’eslògan de la protesta –i de la samarreta distribuïda per l’ANC– serà ‘Independència: més motius que mai’.
Els organitzadors busquen visualitzar un “contingut social” i subratllar “la importància de mantenir l’objectiu”, en referència a la independència, com a “horitzó” a mitjà i llarg termini. La mobilització de les entitats de l’any passat ja va ser descentralitzada (a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa).
Les entitats volen que l’Onze de Setembre mantingui l’esperit combatiu i, alhora, el seu espectre transversal. Aposten perquè la Diada torni a ser una jornada positiva i de suma, i que la mobilització sigui altre cop “de país”, i no es regiri contra cap dels partits independentistes. Aquesta aposta per la “transversalitat” també la volen traslladar amb la descentralització de la mobilització, segons les organitzacions coorganitzadores.
És la segona Diada amb un partit independentista d’extrema dreta al Parlament. Les entitats confien que la possible presència d’Aliança Catalana no distorsioni el caràcter “cívic i respectuós” les manifestacions independentistes.
Dos anys seguits de Diades descentralitzades
La mobilització sobiranista de l’Onze de Setembre del 2016 ja va ser descentralitzada. Aquella acció, organitzada per l’Assemblea –i convocada també per Òmnium–, va fixar cinc grans punts com a escenaris de la mobilització independentista: Barcelona, Tarragona, Lleida, Berga i Salt, organitzats alhora en 44 trams diferents.
Les entitats van repetir la fórmula l’any passat, i van escollir les ciutats de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa. Tres d’aquestes (Barcelona, Girona i Tortosa) repetiran enguany com a seus de la mobilització. Se’n canviarà però el recorregut respecte a l’any passat. El 2024 l’independentisme va treure 73.500 persones al carrer, sumant els cinc punts del mapa, convocades per les entitats sobiranistes.
A les 60.000 persones que segons la Guàrdia Urbana es van mobilitzar a Barcelona, cal sumar-hi les 6.500 que ho van fer a Girona –xifra de la Policia Municipal–, les 2.800 de Tarragona, les 3.000 de Lleida i les 1.200 de Tortosa, també segons les respectives guàrdies urbanes i Policia Local.
La manifestació a Barcelona va anar des de l’estació de França fins a l’Arc de Triomf, entre crits d’independència i moltes referències al nou escenari polític d’aleshores, amb el socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat. “Qui avala el 155 no es mereix ser el nostre president”, resava una gran pancarta just al darrere de la capçalera.
13 anys de mobilitzacions independentistes
L’independentisme ha capitalitzat les grans manifestacions de la Diada de Catalunya des de l’any 2012. Aquell any la mobilització va ser convocada per primer cop per una Assemblea Nacional Catalana (ANC) acabada de néixer, i per Òmnium Cultural, conjuntament. Va reunir un milió i mig de persones als carrers de Barcelona, segons la Guàrdia Urbana, sota el lema ‘Catalunya, nou estat d’Europa’.
L’any següent la mobilització es va estendre al llarg del país amb l’anomenada ‘Via Catalana’, amb 1,6 milions de participants (mig milió dels quals a Barcelona, segons el Departament d’Interior). El 2014 va marcar el zenit de les manifestacions per la Diada amb la xifra rècord d’1,8 milions de participants, sempre segons la Guàrdia Urbana.
Des del 2012 la xifra de manifestants a la manifestació de l’ANC ha anat davallant. Entre el 2015 i el 2018 va caure moderadament, amb encara 1,4 milions de persones el 2015; 900.000 manifestants en les manifestacions descentralitzades a Barcelona, Salt, Berga, Lleida i Tarragona del 2016, i un milió tant el 2017 com el 2018, els anys del referèndum de l’1-O i de la sentència del Procés. El 2019 l’afluència ja va davallar fins a les 600.000 persones.
L’any 2020 la pandèmia va reduir les possibilitats de mobilització i la convocatòria de l’ANC va consistir en un centenar llarg d’actes amb aforaments molt controlats i reduïts que van sumar prop de 60.000 persones arreu del país, segons els comptes de l’entitat. Els anys següents la xifra ha remuntat però sense tornar mai a apropar-se als anys àlgids del procés: 108.000 persones l’any 2021, 150.000 el 2022 i 115.000 el 2023.
