Les famílies del bloc de Salt no es traslladaran encara als pisos de lloguer social

Volen esperar a que es pronuncií de nou Estrasburg

Les 14 famílies del bloc de Salt no es traslladaran als pisos de lloguer social que els ofereixi la Generalitat, a través de la secretaria d'Habitatge, fins que no hi hagi un nou pronunciament del Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg. El tribunal s'havia de pronunciar sobre el desallotjament el 29 d'octubre però va decidir posposar-ho fins al 5 de novembre.

La Generalitat ja ha resolt 5 expedients de famílies del bloc per oferir-los de forma individual un pis al municipi a canvi de pagar un lloguer social i ja ha començat a trucar-los per iniciar la tramitació. La PAH insisteix que el procés s'ha de fer de forma col·lectiva i que valoraran què fer quan tinguin tota la informació.

Les famílies que viuen actualment al bloc ocupat de Salt i membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Girona s'han reunit aquest dimecres amb un tècnic de la secretaria d'Habitatge de la Generalitat amb qui havien demanat una reunió aquest migdia. L'havia sol·licitida la portaveu de la plataforma, Marta Afuera, però en comparèixer acompanyada d'una trentena de persones s'ha decidit que no hi havia prou espai a l'edifici de la seu de la Generalitat a Girona i s'ha improvisat la reunió a fora el carrer.

Un dels objectius de la reunió era aclarir la informació que havien conegut a través dels mitjans que parlaven de quatre expedients de sol·licituds d'habitatge social resolts i que ja s'estaven iniciant els tràmits per poder entregar les claus. Els afectats han criticat que no se'ls hagi donat aquesta informació i que se n'hagin hagut d'enterar a través dels mitjans. Mentre esperaven, una de les persones afectades ha rebut una trucada telefònica per citar-la demà dijous i iniciar la tramitació del pis de lloguer social.

En la reunió, que ha començat a dos quarts d'una, se'ls ha explicat que ara ja són cinc els expedients resolts de famílies que poden optar a un pis de lloguer social i que n'hi ha dos més pendents de tramitació. Joan Batlle Bastardes, el tècnic d'habitge que els ha atès, els ha informat que els pisos disponibles -en tenen deu a Salt- s'han aconseguit a través e la Mesa d'emergència, que gestiona els casos més urgents, i que s'oferiran amb un contracte de dos anys de lloguer prorrogable i amb preus que oscil·len entre els 50 i els 88 euros en funció dels ingressos de cada família. També estan estudiant si caldrà buscar altres vies per complementar aquest pagament, amb ajuts d'administracions, en aquells casos de persones que no tenen cap ingrés o l'opció d'habitatge compartit per tal de garantir que les famílies poden afrontar el pagament dels serveis bàsics i el dia a dia.

Des d'Habitatge se subratlla que s'atendran els casos de forma individual i ha recordat que els afectats que encara no s'hagin empadronat i que no hagin iniciat la sol·licitud per optar a un d'aquests pisos es dirigeixin als seus ajuntaments o als serveis territorials de la Generalitat a Girona. Des de la PAH, però, han denunciat traves per poder formalitzar els empadronaments i han insistit que aquesta és una problemàtica que s'ha de resoldre de forma col·lectiva. Alerten dels perills d"atomitzar" cas per cas quan en realitat han aconseguit "el miracle" de poder trobar una sortida amb el bloc ocupat. La seva portaveu, Marta Afuera, ha subratllat que junts han trobat solucions per tenir menjar, transport i les necessitats bàsiques cobertes durant set mesos i ha advertit que serà un "trasbals" per a les famílies que hi viuen marxar i anar a viure en un pis per separat. També han apuntat que el trasllat a un pis social és un procediment de mesos, que s'ha de fer bé i que no es pot fer de forma precipitada.

La decisió sobre si accepten o no aquest pisos de lloguer social la prendran en assemblea però quan tinguin tota la informació. "Fins que no hi hagi un pronunciament del Tribunal Europeu dels Drets Humans i sapiguem què hi diu la Sareb, el Banc Marenostrum i les administracions, no ho decidirem; hem d'analitzar tota la informació i després ja veurem què fem", ha afegit Afuera.

Una reunió amb Santi Vila per posposar el desallotjament

És per això que un cop més han demanat una reunió a Girona amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, de qui depèn l'àrea d'Habitatge, abans del 5 de novembre. La PAH demana el compromís de la Generalitat per tal que reconegui la iniciativa col·lectiva del bloc de Salt i que demani al Tribunal d'Estrasburg una pròrroga del desallotjament. "És urgent que es presenti el conseller a Girona per tramar conjuntament amb la ciutadania una resposta al tribunal dels Drets Humans perquè el desenllaç no sigui dramàtic; tenim una gran responsabilitat perquè darrere aquest bloc hi ha les esperances de molta més gent", ha dit Afuera.

La pròrroga del desallotjament

El Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg, a França, va decidir prorrogar la suspensió del desallotjament del bloc ocupat per la PAH a Salt fins al 5 de novembre. El tribunal es va pronunciar per primera vegada sobre el bloc el passat 16 d'octubre, el mateix dia que el jutge d'instrucció número 3 havia ordenat el desallotjament del bloc.

En aquella resolució, el tribunal donava temps al govern espanyol fins al 24 d'octubre per enviar tota la documentació per acreditar què havia fet fins ara l'administració per no vulnerar els drets humans reconeguts internacionalment, com el dret a l'habitatge o la protecció de la infància. El dia 29 d'octubre el tribunal s'havia de pronunciar sobre el desallotjament del bloc.

Hores abans de complir-se aquest termini, el tribunal va emetre una resolució on comunicava que el president de la secció havia decidit posposar el desallotjament fins al 5 de novembre. El tribunal d'Estrasburg es limitava a anunciar la nova data però no donava més detalls del per què de la decisió. Ara caldrà esperar fins a aquesta nova data per conèixer la resolució del tribunal sobre si fa o no desallotjar el bloc.