Arcadi Calzada, president de Caixa Girona entre el juny del 1996 fins el juny del 2009, ha passat per la comissió d'investigació de les caixes del Parlament i ha qualificat la gestió dels directius de Caixa Girona de ''correcte i eficaç''. L'expresident ha explicat que com a la majoria de les caixes, la triple crisi (immobiliària, financera i econòmica), afegida a una gran exposició en el sector immobiliari, va fer impossible ''superar la crisi''.
La compareixença de Calzada s'ha centrat bàsicament en la venda de quadres de la seva galeria d'art a la fundació Caixa Girona mentre era president. Calzada ha dit que aquestes compres responien a una ''tradició'' que venia d'abans de ser ell president. En relació amb la gestió de les caixes i de Caixa Girona, Arcadi Calzada ha considerat que la desaparició de les caixes i de Caixa Girona va ser fruit d'una circumstàncies concretes que van passar per la coincidència de tres crisis que van ser la crisi immobiliària, la crisi financera i la crisi econòmica, una convergència de tres crisis que van fer ''molt difícil'' superar la crisi si s'afegia la gran exposició al sector immobiliari que tenia Caixa Girona.
Un dels moments de més tensió en la compareixença d'Arcadi Calzada s'ha registrat en el transcurs de la interpel·lació del diputat del PP, José Antonio Coto. En aquest torn de la sessió, s'ha debatut entre el diputat del PP i Calzada el límit de l'ètica i la legalitat. Segons Coto mentre que Calzada era president va tenir un comportament poc ètic tot i que podia ser legal.
Les acusacions de Coto així com d'altres diputats que han interpel·lat a l'expresident de Caixa Girona feien referència a les compres que la fundació Caixa Girona d'obres d'art a la galeria d'art propietat de Calzada, un tema que ha estat recurrent per part de gairebé tots els diputats.
L'expresident de Caixa Girona ha al·legat que aquestes compres no es van fer en cap cas per ser ell president sinó que era una ''tradició'' dels llargs dels anys abans d'entrar president que Caixa Girona adquirís regals de Nadal a la seva galeria i ho va continuar fent després d'assumir la presidència, ha explicat diverses vegades als diputats que l'interpel·laven.
Calzada ha dit, però, que a la cista de les circumstàncies, si ara pugues corregir la seva actuació ''no ho tornaria a fer'' perquè no es pot posar en dubte el prestigi acumulat durant anys com diputat al Parlament i en participació a la política catalana per ''dos o tres cosetes'' anecdòtiques i que ara concentren el ''tot'' de la carrera professional i política d'una persona, ha explicat.
Gestió ''eficaç i correcte''
En les circumstàncies del joc on jugaven les caixes, Calçada ha dit que Caixa Girona va tenir una actuació ''moderada'' i això en queda constància en les crítiques que l'entitat gironina rebia en aquells moments la qualificació d'una caixa amb una gestió ''prudent''. Calzada ha anat més lluny i en resposta a la diputada socialista Rocio Martínez-Sampere ha qualificat la gestió de l'equip directiu de Caixa Girona ''d'eficaç i correcte''.
En el transcurs de la seva presidència, i després d'una gestió qualificada de ''prudent'', Caixa Girona va passar de tenir 463 milions en actius a 7.597 milions, de concedir crèdits per valor de 171 milions a 5.974 milions, d'uns beneficis de 2 milions a 41 milions i un volum de recursos propis de 28 milions a 696 milions.
L'expresident de Caixa Girona també ha considerat ''d'adequada'' la seva retribució anual de 160.000 euros l'any ''en funció de la responsabilitat que tenia''.
En resposta al diputat d'Esquerra, Pere Aragonès, Calzada ha afirmat que ni amb els governs de Convergència i Unió ni tampoc en el 'tripartit', la Caixa de Girona va rebre cap tipus de suggeriment o instrucció política per actuar d'una determinada manera. ''Mai varem tenir cap pressió de cap tipus'', ha conclòs.
En relació amb la decisió de descartar la fusió amb les caixes d'Unnim, Calzada ha dit que en aquell moment ell ja no era president i per tant no podia fer una valoració sobre aquesta decisió que ha reconegut que en un principi el va ''desconcertar''. Tot i això, vist el que ha passat després amb l'absorció de 'la Caixa' el resultat final ha estat el millor per l'entitat bancària i ha estat positiu tant pels treballadors com per els clients, ha dit.