L’Ajuntament d’Olot veu la transformació del nucli antic de la ciutat com “un dels pocs models d’èxit” que hi haurà a Catalunya. Des del consistori destaquen que es tracta d’un projecte de ciutat i no pas d’una formació política “que governa quatre anys i després canvia”. “Tenim una visió estratègica que mira molt més enllà d’un marc electoral i el que fem és treballar de manera conjunta i a llarg termini”, explica l’alcalde, Agustí Arbós, que celebra “els grans esforços” que s’han fet per no polititzar el projecte. Arbós també ha confirmat que treballen amb la idea que la variant començarà a ser una realitat el 2026 i demana al Govern que compleixi els terminis establerts per fer una realitat el que ha definit com a “deute històric”.
Des de fa anys, la construcció de la variant d’Olot que rodegi la ciutat i tregui cotxes i, sobretot, camions de l’Avinguda Sant Jordi, s’ha convertit en un dels projectes més rellevants per a la capital de la Garrotxa. Si no hi ha cap nova sorpresa, el 2026 serà l’any que, finalment, les màquines començaran a treballar. Això, tot i que a finals de l’any passat, el Departament de Territori i els ajuntaments d’Olot i les Preses calculaven que en el primer trimestre d’aquest any ja s’hauria enllestit la documentació restant que falta abans de la licitació i que feia preveure que el 2029 es pogués inaugurar una infraestructura “que és un deute històric”. La realitat, però, és que tot plegat torna a anar amb retard, malgrat que totes les administracions “treballen en sintonia” per fer realitat la variant.
L’alcalde, Agustí Arbós, reconeix que “és difícil que es pugui licitar immediatament” perquè el projecte, tot i estar acabat, encara falta l’aprovació definitiva. De fet, Arbós explica que el que s’està fent actualment és acabar de parlar amb els propietaris a qui s’expropiaran terrenys i parlar amb la resta d’actors afectats.
“El moment clau és que es liciti aquest any i que el 2026 comenci les obres. Nosaltres lluitem per això. A partir d’aquí serà la voluntat del Govern i de la conselleria de Territori de complir amb el calendari i amb la urgència que té aquesta variant per a nosaltres”, ha remarcat Arbós.
Una variant “essencial”
Arbós ha reconegut la variant d’Olot i les Preses és una infraestructura essencial per a les dues localitats i un “deute històric” del país. En aquest sentit, l’alcalde de la capital de la Garrotxa diu que “és impossible trobar” ciutats de 40.000 habitants a Catalunya que no tinguin una variant que la rodegin i “permetin treure el trànsit rodat del centre”.
El batlle també ha deixat clar que la “gran majoria” dels veïns són favorables a la construcció de la variant, malgrat que ha despertat oposició entre alguns habitants per “trinxar el territori” i per tenir un impacte ambiental molt nociu per l’entorn. Arbós, però, defensa que l’obra s’ha estudiat “amb deteniment” i que el projecte ja està acabat.
El nucli antic, un “model d’èxit”
A banda de la construcció de la variant, una altra de les grans obres projectades a Olot és la remodelació integral del nucli antic. Una obra liderada per l’arquitecta Itziar González que ha de servir per canviar la cara a la part antiga de la capital de la Garrotxa i que es podria enfilar fins als 25 milions d’euros. Unes obres que obligaran a modificar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i que Arbós assegura que serà “un dels pocs models d’èxits” a Catalunya.
El motiu, explica l’alcalde, és que la reforma d’aquest espai de la ciutat és un “projecte transversal i no a curt termini”. “Això mira molt més enllà d’un mandat de quatre anys i el que hem fet és buscar una fórmula perquè el sector públic, el privat, els veïns, les entitats i tothom que estigui implicat treballem conjuntament per definir com ha de ser el nucli antic. Perquè això pugui tirar endavant cal consens i polititzar-ho el menys possible i és el que hem fet”, conclou Arbós.
