Una trentena de persones reclamen a Girona més cabal pel riu Ter

Els ciutadans han mostrat el seu rebuig a la privatització d'aquest recurs

Unes 30 persones han participat aquest dissabte en la tercera 'palanganada' organitzada per la Plataforma Aigua és Vida de Girona. L'acció, que es basa en retornar aigua al riu, s'ha realitzat al pont de la Barca de Girona, a la zona de la Devesa, i ha servit per reivindicar la necessitat d'augmentar el cabal del riu Ter i mostrar el rebuig de la ciutadania davant la privatització d'aquest recurs.

Segons dades de la plataforma, el canvi climàtic ha reduït un 30% el cabal d'aquest riu i actualment només passa per Girona un 10% de l'aigua que acostumava a circular-hi ara fa uns 50 anys. L'entitat està treballant en un mapa de la gestió de l'aigua del riu Ter durant tot el seu recorregut.

Un cop més, la Plataforma 'Aigua és Vida' de Girona -que aplega diverses entitats ecologistes, sindicats, associacions culturals i veïnals de la ciutat-, ha organitzat una 'palanganada' al riu Ter per reclamar més cabal i criticar la privatització d'aquest recurs hídric. Segons un dels membres de la plataforma, Pau Masramon, estudis de la Universitat de Girona (UdG) han mostrat que el canvi climàtic ha fet reduir un 30% el cabal del riu en el tram de la capçalera (des del seu naixement) i, en comparació amb ara fa 50 anys, només hi passa un 10% del cabal que acostumava a circular-hi.


D'altra banda, des de la plataforma denuncien que un 70% de l'aigua del riu se l'emporten cap a Barcelona i això afecta al medi ambient i a les espècies que habiten en aquest riu. "Tothom coneix els greuges que la manca d'aigua pot suposar per al medi ambient, per als boscos de ribers i que suposa la desaparició de diverses espècies", ha explicat Masramon. Per això, ressalta que les administracions haurien de veure que la manca d'aigua també comporta conseqüències econòmiques. "Un riu és vida i si hi hagués més aigua ajudaria a fomentar un turisme actiu, esportiu i empreses dedicades a aquest àmbit", ha apuntat Masramon.

L'entitat està treballant actualment per crear un mapa de la gestió operativa de l'aigua. És a dir, conèixer com els ajuntaments o entitats gestionen cada tram del riu Ter i veure quina mena de contractes existeixen i quan finalitzen per llavors intentar que cada municipi pugui decidir què vol fer o com vol gestionar l'aigua. Paral·lelament, la plataforma també vol fer una acció reivindicativa per demanar que l'Ajuntament de Salt torni a posar en funcionament les fonts públiques del poble. "Actualment el consistori ha tallat l'aigua, no sé a què esperen o què volen amb aquesta mena d'actituds perquè l'aigua és un bé públic universal i no es pot convertir en mercaderia", ha reflexionat Masramon.