SOS Costa Brava ha denunciat que, tot i que encara no ha començat el gruix de la temporada turística, ja s’han detectat diverses infraccions al litoral de la Costa Brava. Segons la federació, nombroses embarcacions han decidit fondejar prop del port de Llafranc (Baix Empordà), a escassos metres de les roques i d’un dels boscos de posidònia oceànica més importants del municipi. Malgrat la mala mar, les embarcacions s’han concentrat en una zona on habitualment es fan pràctiques de submarinisme, i s’ha pogut observar com submarinistes bussejaven sota les barques mentre algunes sortien i d’altres entraven llançant les àncores sense respectar els 50 metres mínims que estableix la bandera blava.
La Comissió de Medi Marí de la federació ha alertat que un estiu més no s’està garantint ni la seguretat de les persones ni la protecció de les darreres i millors praderies de fanerògames marines que queden. Consideren que l’actual sistema informatiu basat en tríptics i cartelleria és insuficient i que calen polítiques valentes que blindin aquests espais, així com garantir condicions de seguretat per a bussejadors, banyistes i persones que practiquen snorkel.
Davant d’aquesta situació, diversos col·lectius d’arreu de l’Estat han reclamat a les administracions que es faci obligatori l’ús de la cartografia oficial de fanerògames marines, com la del sistema FANCAT, disponible en aplicació mòbil.
També demanen un sistema de sancions àgil i efectiu, ja que actualment els fondejos il·legals no acostumen a comportar cap conseqüència, i que es modifiqui la normativa que regula les zones de bany per prohibir explícitament fondejar a menys de 50 metres de cales i 20 metres de la resta en zones no abalisades. A més, alerten que la manca de recursos humans, econòmics i tecnològics continua dificultant el control efectiu al litoral.
SOS Costa Brava recorda que la degradació de les praderies submarines és constant i alarmant, i que aquestes tenen un paper essencial en la lluita contra el canvi climàtic, ja que poden absorbir fins a cent vegades més CO₂ per hectàrea que els boscos terrestres, alhora que proporcionen refugi i aliment a milers d’espècies, protegeixen la línia de costa i contribueixen a la seguretat alimentària. Tot i estar protegides per diverses normatives i convenis des de fa cinquanta anys, la federació assegura que en molts casos aquesta protecció només existeix sobre el paper.
Es calcula que ja s’ha perdut el 40% dels boscos marins de Catalunya, amb punts on la pèrdua pot superar el 85% a causa de la pressió turística, i recorden que la seva regeneració és molt lenta i pot trigar segles. L’escalfament i la contaminació del Mediterrani agreugen encara més la situació i debiliten la capacitat de resiliència dels ecosistemes marins.
Jordi Cruz, portaveu de la Comissió de Medi Marí de SOS Costa Brava, ha advertit que “quan la ciutadania pateixi les creixents onades de calor, inundacions o pedregades, que facin memòria i recordin que el negacionisme o el tecnooptimisme fa molt mal, que destruir els nostres boscos marins i terrestres o ampliar ports i aeroports no és el camí, que aquest és el mateix model econòmic i de progrés que ens ha portat on som, camí del col·lapse”. Cruz insisteix que és urgent obrir els ulls, prendre consciència i implicar-se en la lluita per protegir el medi natural abans que sigui massa tard.
