L’Ajuntament de Girona talarà en les pròximes setmanes un dels castanyers d’índies que hi ha als jardins de la Devesa perquè està mort. L’arbre està catalogat i protegit, des del 2007 a través del Pla Especial de Protecció de Patrimoni, perquè es tractava d’un castanyer de grans dimensions i longeu com a exemplar de la seva espècie a Girona.
Segons les observacions dels últims anys, l’arbre s’ha anat assecant progressivament. Tot fa pensar que la sequera que ha viscut Catalunya ha agreujat la situació. L’exemplar es troba molt a prop del canal que envolta els jardins, el qual durant aquest període estava sec. Aquest canvi de condicions, fa que els arbres no tinguin prou temps per readaptar-se i acaba afectant-los.
Aquesta és una espècie sensible a la calor i a l’escassetat de pluges, fet que demostren des de fa uns anys els altres arbres de la mateixa espècie que hi ha repartits a la ciutat. Es tracta d’un tipus d’arbre, doncs, que si no és en condicions molt determinades de poca exposició al sol i a la calor, no s’està escollint com a espècie per a plantar.
Des del consistori s’estudiarà si en la mateixa ubicació es plantarà algun altre exemplar, tot dependrà de l’espai disponible. Cal tenir en compte que molts cops l’espai aeri està ocupat per altres capçades, i en cas de plantar-hi un arbre quedaria dominat o sense llum.
Precisament, fa un any, en aquesta zona de la ciutat es van plantar 14 arbres al voltant de la font, set jacarandes i set tipuanes. A més, a principis d’aquest any, també es va dotar l’espai amb un acer buergerianum.
La tala i poda dels arbres
Cal recordar que a Girona la tala d’arbres només es fa per la mort de l’arbre; el deteriorament del seu estat fisiològic, si hi ha risc de trencament; el risc de caiguda quan se n’han tallat arrels de sustentació, i la inclinació important del tronc en poc temps. També es duu a terme per substituir els arbres que tenen poc futur o molt baixa vitalitat, per dotar d’espai lliure d’obstacles a la via pública i per evitar que l’arbre continuï aixecant voreres o paviments. Tanmateix, no es talen per evitar la caiguda de fulles i fruits, o la presència de plagues.
D’altra banda, les podes només es fan per acompanyar la formació de l’arbre, retirar les branques mortes i les perilloses, facilitar el pas de vehicles o vianants, destapar enllumenat, senyals viaris, semàfors o línies elèctriques i per evitar danys a edificis o via pública. Evitar les fulles o millorar l’estètica de l’arbre no són motius de poda, ja que les podes innecessàries poden debilitar els arbres, malmetre’ls o facilitar-hi l’entrada de fongs i malalties.
