La Universitat de Girona (UdG) treballa amb el Ministeri de Ciències, Innovació i Universitats per convertir el centre de robòtica submarina en una Infraestructura Científica i Tècnica Singular (ICTS). Es tracta d’una distinció que permetria que aquest centre referent a nivell europeu en robòtica submarina entrés en més convocatòries de recerca de les que pot accedir actualment. Avui en dia hi ha només tres ICTS a Catalunya i cap d’elles és en territori gironí. El rector de la universitat ha fet aquest anunci en la inauguració d’una nova piscina de proves que estrena el Centre d’Investigació en Robòtica Submarina (CIRS) al Parc de Recerca i Innovació de la UdG.
El Centre d'Investigació en Robòtica Submarina (CIRS) de la Universitat de Girona (UdG) ha inaugurat aquest divendres una nova piscina de proves. Es tracta del triple d'espai del que tenien fins ara i permet treballar amb diversos robots al mateix temps dins de l'aigua.
Aquesta ampliació de les instal·lacions suposa un pas endavant conjuntament amb l'embarcació que van estrenar a finals d'any, amb una grua per traslladar i moure robots de fins a 400 kg i un laboratori dins de l'embarcació on poden treballar diversos investigadors al mateix temps.
El rector de la UdG, Quim Salvi, ha destacat que aquestes millores permeten mantenir el CIRS com un referent en la robòtica submarina en l'àmbit europeu. De fet, Salvi assegura que el CIRS "està cridat a convertir-se en la primera Infraestructura Científica i Tècnica Singular de les comarques gironines". Es tracta d'una distinció que entrega el Ministeri de Ciències, Innovació i Universitats i que permetria que el centre pugui accedir a més programes de finançament per a la recerca.
Salvi ha detallat que avui en dia només hi ha tres infraestructures singulars a Catalunya i el CIRS es convertiria en la quarta i la primera que té l'Estat a la demarcació de Girona. Per al rector, aquest aspecte serà fonamental per mantenir "la recerca de frontera i millorar la societat", unes línies que el centre gironí ja segueix des de fa anys.
Deu robots amb el segell gironí
De fet, el director del CIRS, Pere Ridao, ha recordat que en tot l'Estat només hi ha catorze robots submarins i deu d'ells "porten el segell de Girona". Tres s'ha fabricat al mateix centre i els altres set s'han fet a l'empresa que té el centre d'investigació que té les patents per construir els submarins del CIRS.
A més, el CIRS ha col·laborat en projectes de recerca amb "més de 30 socis i estem connectats amb tots els experts d'arreu del món", explicava Ridao. Això converteix el centre en un punt de referència de robòtica submarina a escala europea i internacional. De fet, Quim Salvi ha recordat que la robòtica submarina és "una de les deu àrees d'expertesa de la UdG". Actualment, el CIRS participa en una desena de projectes de recerca i té un finançament de 2,3 milions d'euros.
Els robots submarins permeten fer accions molt diverses, com ara mapejar el fons marí i escanejar estructures que estan sota aigua per saber si estan en bon estat. A més, estan treballant perquè diversos robots submarins treballin de forma col·lectiva en una mateixa tasca.
Pere Ridao ha explicat que el CIRS crea prototipus de naus al laboratori, que simulen a través de la tecnologia. Una vegada veuen que els funciona, els traslladen a la piscina de proves i quan ja han testejat la seva funcionalitat els porten a mar obert per comprovar el seu funcionament en àmbits reals.
De moment, el CIRS treballa amb dos tipus de robots, principalment. Un es diu Sparus i és un "model portable" perquè pesa només 50 kg i pot operar fins als 200 metres de profunditat. Per anar més avall, el CIRS compta amb els models Girona 500 i Girona 2.000, que són més pesats.
L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, remarca la importància de fomentar centres d'investigació com el CIRS perquè tenen "un impacte en l'economia gironina els 365 dies a l'any i no només 3, 5 o 7 dies". Per això ha assegurat que l'Ajuntament de Girona sempre treballarà per ajudar a centres com el CIRS que, a més, permeten "diferenciar" la ciutat d'altres territoris amb àrees d'excel·lència.
