A l'esquerra, Said Laaroussi durant la seva jornada a Ecosol en què aprèn a muntar bicicletes Data de publicació: dijous 05 de juny del 2025, 12:24 Localització: Vilablareix Autor: Xavier PiA l'esquerra, Said Laaroussi durant la seva jornada a Ecosol en què aprèn a muntar bicicletes Data de publicació: dijous 05 de juny del 2025, 12:24 Localització: Vilablareix Autor: Xavier PiGairebé la meitat de les persones que acaben un itinerari laboral a través d’Ecosol, l’empresa d’inserció de Càritas Girona, han aconseguit un contracte de treball al mercat ordinari. Arribar fins aquí, però, no és fàcil. L’entitat admet que cada cop es troben amb perfils “més complexos”, perquè augmenten les persones que els arriben amb 55 anys o més, i a no tenir feina s’hi sumen també les dificultats amb l’habitatge o “l’angoixa d’aquells a qui els deneguen l’asil”. A més, el gerent d’Ecosol, Jordi Tarridas, alerta que “treballar tampoc és sinònim de sortir de la pobresa”. Durant el 2024, Ecosol va atendre 121 persones. Tarridas demana a les administracions “la necessitat de reforçar les empreses d’inserció” als concursos públics.
Said Laaroussi munta xassís de bicicletes i n’embala parts amb plàstic i cartó a la línia de muntatge que Ecosol té a la seva nau de Vilablareix (Gironès). Viu a Girona, té 58 anys i en fa un que va arribar a l’empresa d’inserció, després de passar-ne set al centre d’acollida La Sopa de Girona. Per a ell, trobar feina a través d’un programa laboral de Càritas ha estat “com un miracle”.
Ara, el seu objectiu és intentar trobar un contracte en una empresa ordinària quan acabi la formació. “Amb la crisi, ja em va costar trobar feina quan tenia 45 anys, i ara amb 58 crec que potser em serà una mica més complicat; però tinc esperança”, explica.
A més de la línia de muntatge de bicicletes, a Vilablareix Ecosol també en té una altra. És d’instal·lacions elèctriques i, més en concret, de llums de Nadal. Entre els qui fixen els leds a l’estructura metàl·lica en forma d’estrella hi ha Thianba Tambadou, de 20 anys. Ell va arribar a Càritas a través d’un educador del centre d’acollida on s’estava.
“En un principi no sabia fer moltes coses, però ara tinc molta idea”, explica en referència al muntatge de llums de Nadal. Actualment, viu a Cassà de la Selva (Gironès) i fa un any i cinc mesos que va començar aquest programa laboral. “La feina m’agrada i voldria treballar d’això”, explica.
Ells són dos dels exemples de la feina que l’empresa d’inserció de Càritas Diocesana de Girona porta a terme per ajudar persones en risc d’exclusió a aconseguir un contracte i introduir-se (o reintroduir-se) al mercat laboral. Durant l’any passat, Ecosol va atendre 121 persones, que van treballar en algun dels 70 llocs que ofereix l’empresa.
Se subdivideixen en set línies d’activitat diferents, com ara el muntatge de bicicletes, el taller de confecció, restauració i càtering, el servei de recollida de roba i llibres o les instal·lacions elèctriques i neteja. En funció del lloc, els itineraris laborals tenen una durada que s’estén des dels tres mesos als tres anys.
L’any passat, hi va haver 52 persones que van acabar algun dels itineraris. I d’aquestes, gairebé una de cada dues (24) van aconseguir trobar feina a l’empresa ordinària; és a dir, el 46%. El gerent d’Ecosol, Jordi Tarridas, explica que tot i aquest percentatge, hi ha tota una realitat “preocupant” que afecta el dia a dia de les persones que atenen, i a qui el sistema expulsa.
Perfils més complexos
Entre d’altres, Tarridas explica que cada cop més els arriba gent que tenen 55 anys o més, cosa que en dificulta la inserció. A més, a la manca de feina també s’hi sumen altres problemàtiques, com no disposar d’un habitatge digne o bé “l’angoixa per no poder aconseguir l’asil”. De fet, aquest és un dels motius que explica que hi hagi persones que comencin un itinerari i que, a mig fer, es vegin forçades a abandonar-lo.
“A més, s’ha de tenir compte que tenir feina tampoc garanteix sortir de la pobresa”, precisa Tarridas. “La pèrdua de feina se suma als problemes d’habitatge i salut, i genera una multiproblemàtica difícil de trencar”, admet el responsable d’Anàlisi Social de Càritas Girona, Caye Gómez.
Per això, a l’hora d’abordar cada cas que els arriba, l’entitat ho fa de manera “integral” i aposta per reforçar l’acompanyament personalitzat. “A l’hora de treballar la inserció, hem de sumar totes les peces, perquè hi pot haver persones que estiguin pendents d’un desnonament, i això s’ha de tenir en compte”, subratlla Gómez.
A l’hora d’ajudar les persones a qui s’atén a trobar feina, Ecosol també demana més implicació de les administracions. “Cal que compleixin la llei, i que activin les mesures de contractació reservada i les clàusules socials als concursos públics”, reclama el gerent.
Tèxtil reciclat
En total, Ecosol té setze centres de treball repartits arreu de la diòcesi. L’any passat, a més, l’empresa d’inserció va dur a terme més de 5.000 hores de formació (entre accions internes i externes). Per a aquest 2025, a més de potenciar l’acompanyament, l’empresa d’inserció també vol engegar una nova web per vendre productes tèxtils fets amb material reciclat i impulsar una marca pròpia (vinculada a l’economia circular i a la sostenibilitat).
Ecosol és una de les potes que formen part del programa d’Inserció Sociolaboral i Economia Social de Càritas Diocesana de Girona. Durant l’any passat, a través dels seus tretze punts de servei repartits arreu del territori gironí, l’entitat va atendre 1.151 persones a les diferents línies que inclou el programa. A més de les 121 que van treballar a Ecosol, n’hi va haver 935 que van seguir itineraris integrals d’inserció i orientació laboral, 56 que van fer formació en alternança i 39 que van seguir cursos de formació ocupacional de neteja.
