La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) alerta que els centres educatius públics de Catalunya són, actualment, els únics espais de concurrència pública sense sistemes generalitzats de climatització, una situació que considera inacceptable en ple segle XXI, especialment davant els efectes creixents del canvi climàtic. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, la temperatura mitjana al país ha augmentat 1,8 °C en els darrers 72 anys, i fins a 2,5 °C a l’estiu, amb una presència cada cop més habitual d’episodis de calor extrema que afecten el benestar, la salut i el rendiment de milers d’alumnes i docents.
Durant aquest mes de maig ja s’han viscut situacions preocupants segons el sindicat. A Sant Jordi Desvalls (Gironès) es van registrar 31 °C dins d’una aula, i a la Jonquera (Alt Empordà) diversos barracons van superar també els 30 °C. Una professora d’un institut de Girona ciutat denuncia que “fer classe esdevé un exercici de resistència” i lamenta que enguany no s’han enviat ventiladors nous, mentre la mesura que proposa el Departament d’Educació és que els alumnes marxin una hora abans cap a casa.
La CSIF recorda que el Reial decret 486/1997 estableix que la temperatura màxima permesa als llocs de treball és de 27 °C, i assegura que en cap altre sector públic s’acceptarien condicions laborals com les que es viuen a escoles i instituts. El sindicat considera aquesta situació una emergència de salut pública i qualifica els ventiladors com una solució insuficient i evasiva.
L’organització sindical alerta també dels riscos reals per a la salut, com esgotament, marejos, rampes, vòmits o cops de calor amb risc vital, especialment greus per a infants petits, persones amb malalties cròniques, discapacitats o dones embarassades. Davant d’això, la CSIF exigeix la climatització immediata i efectiva dels centres educatius, el reconeixement del risc real d’exposició a temperatures extremes i mesures d’emergència concretes amb pressupost i calendari-
