Els submarinistes que bussegen per lliure a les illes Medes toquen fins a sis cops més el fons o les espècies d’aquells qui van amb guia. És una de les conclusions que recull un estudi que avalua l’impacte de les immersions a la reserva, amb l’objectiu de minimitzar-ne l’afectació sobre la biodiversitat marina. L’estudi, impulsat des del parc natural, l’entitat Submón i els centres d’immersió de l’Estartit (Baix Empordà) ha monitorat 434 submarinistes i 152 immersions. La majoria dels contactes amb l’ecosistema (el 66,83%) s’han fet amb les aletes i han afectat algues o fanerògames. L’estudi evidencia la necessitat de potenciar el busseig amb guia i destaca la importància de l’ecobriefing (l’explicació prèvia a la immersió).
El projecte de seguiment científic per avaluar l’impacte del busseig a les illes Medes, i plantejar mesures per reduir-lo, s’ha impulsat des del parc natural del Montgrí conjuntament amb l’entitat Submón i ha comptat amb el suport dels centres d’immersió de l’Estartit. L’estudi es va començar a fer l’any passat i aquest divendres se n’han presentat els primers resultats, coincidint amb les activitats de la Setmana del Parc (que es fan amb motiu del Dia Europeu dels Parcs Naturals).
Durant el 2024, el primer any del projecte, s’han monitorat un total de 434 submarinistes que han fet 152 immersions (algunes de les quals, en grup). En total, han recorregut 43,5 quilòmetres repartits entre els tretze punts d’immersió que hi ha a les illes Medes.
De tots els submarinistes, gairebé la meitat –un 43,32%– van fer com a mínim un contacte amb l’entorn marí, bé sigui tocant el fons o bé alguna espècie. En total, es van registrar 2.272 contactes, cosa que es tradueix en una mitjana de 5,24 contactes per submarinista per cada deu minuts de seguiment.
Aquest seguiment es porta a terme en col·laboració amb els centres de busseig i analitza el comportament dels submarinistes durant la immersió (fent servir GPS i càmeres per enregistrar el recorregut i saber els contactes que fan amb l’ecosistema). A més, també s’avalua l’efectivitat de l’ecobriefing; és a dir, l’explicació prèvia a la immersió que es fa des de la barca abans de submergir-se al fons marí.
En paral·lel, també s’han recollit dades mirant el comportament de submarinistes sense avisar-los prèviament. Se’ls ha observat de manera anònima, per obtenir dades més objectives sobre la manera com es relacionen amb l’ecosistema marí de les illes Medes durant les immersions.
El guia i l’ecobriefing, claus
Els primers resultats de l’estudi confirmen que tant l’ecobriefing com anar acompanyat d’un guia durant les immersions són clau per prevenir els contactes. Per una banda, perquè l’explicació prèvia a la immersió –on es dona informació sobre la zona i les espècies– no tan sols és fonamental per a la seguretat de les persones, sinó que també ajuda a prevenir i reduir els impactes damunt el medi marí.
I per l’altra, perquè fer una immersió amb guia també redueix els contactes. I aquí, l’estudi hi posa xifres. A les immersions en què es comptava amb un guia, s’han registrat una mitjana d’1,46 contactes per submarinista cada deu minuts de seguiment. Per contra, en aquelles no guiades –és a dir, les que es fan per lliure– aquesta xifra ascendeix a 9,58 contactes; és a dir, fins a sis vegades més.
Aletes, algues i fanerògames
El seguiment científic també conclou que la majoria dels contactes registrats (el 66,83%) s’han fet amb les aletes, que a vegades han provocat la resuspensió del sediment i han afectat espècies i hàbitats marins. En particular, el 77,99% dels contactes s’han fet damunt d’algues o fanerògames marines.
D’altra banda, els primers resultats d’aquest estudi també mostren com les persones que utilitzen càmera o focus durant la immersió tenen més probabilitats d’efectuar algun contacte (tot i que a escala estadística no existeixin diferències significatives).
Per últim, l’informe conclou que tenir més experiència en immersions, o més edat, no garanteixen que es facin menys impactes damunt l’ecosistema de les illes Medes. De fet, és precisament el contrari. Perquè com recull l’estudi de seguiment, tot i que la majoria de submarinistes monitorats tenen més de deu anys d’experiència (48,62%), les dades obtingudes indiquen que a major experiència i nombre d’immersions, més contactes s’efectuen.
Reptes pendents
Els resultats d’aquest primer any d’estudi científic reflecteixen que la feina que s’ha fet fins ara ha estat efectiva per millorar la sostenibilitat de les immersions a les Medes. Però també posen en evidència que encara hi ha reptes pendents, com ara potenciar el busseig amb guia i ressaltar la importància de l’ecobriefing previ a la immersió.
El projecte no s’acaba amb aquest seguiment. A partir d’ara, amb els resultats obtinguts des del parc natural es faran materials informatius i formacions sobre bones pràctiques dirigides a submarinistes i als centres.
