Els educadors socials critiquen manca de “lideratge polític” en el sistema de protecció a la infància i critiquen que aquest espai l’hagin passat a assumir entitats del tercer sector. Així ho indica el president del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya, Marc Queralt, en una entrevista, en la qual denuncia “parts fosques” de les entitats. Queralt afirma que és un “debat que s’ha de fer” amb “responsabilitat” i “sense activar la màquina del fang”. Pel que fa a la reforma del sistema, veu “marge de creixement” en impulsar les atencions dins de les famílies i a les llars dels infants perquè el centre de menors sigui “l’últim recurs”. En alguns casos, remarca, el centre de menors no és la resposta “òptima”.
En el cas de la nena víctima d’una xarxa de prostitució, Queralt lamenta que s’estigui posant el focus en la víctima i reclama que es posi en l’agressor. Arran d’aquest cas, el president del Col·legi d’Educadors Socials assenyala que els professionals els diuen que “passen coses” i que no és per “mala praxi”.
“Són coses que no acaben sorprenent a ningú. Quan t’expliquen això, tothom, o molta gent que hi ha treballat, diu que no els sorprèn que passin aquestes coses. De fet, si tirem enrere en el temps, ja ha passat, hi ha hagut més casos”, subratlla.
Pel president del Col·legi d’Educadors Socials, “el que passa aquí té a veure amb l’estructura, perquè hi ha molta rotació de personal”. Queralt critica la “precarietat laboral” i l’elevada “rotació” dels professionals, que, insisteix, “dificulta poder fer un seguiment educatiu” dels infants.
“Al final aquests infants necessiten molta atenció i el que necessiten és que estiguis amb ells. És igual si estàs berenant, si estàs mirant la tele o si estàs anant a una extraescolar. Necessiten aquest afecte, aquest caliu i aquest acompanyament”, afegeix.
“Respostes que no arriben”
El president del Col·legi d’Educadors Socials remarca que fa “anys” que denuncien que “hi ha coses que no funcionen” i que les “respostes no arriben”. “Hi ha moltes paraules i costa veure els fets”, critica. A banda de la manca de “lideratge polític” en el sistema de protecció als infants, Queralt remarca que el problema és que no es tracta d’un “sistema” i critica que està fet a “pedaços”.
“Per incompareixença o per incompetència d’anteriors governs, al final el lideratge l’han acabat assumint aquestes entitats”, diu Queralt, tot indicant que el paper de les entitats és un “debat molt polaritzat”. Tot i reconèixer que tenen “parts bones”, el president del Col·legi d’Educadors també denuncia que tenen “parts fosques”. Remarca que “costa molt d’entendre” que les entitats argumentin que “no hi ha prou recursos per millorar les condicions laborals i estabilitzar els professionals” i “tanquin exercicis” amb romanents que passen a “fons propis”. “Costa molt d’entendre que hi hagi aquests romanents, que de vegades poden arribar a ser milionaris”, indica, mentre assenyala que també hi ha “temes burocràtics i temes de legalitat”.
Més atencions dins de les famílies
Pels educadors socials, una de les reformes del sistema que s’hauria de fer és prioritzar l’atenció als infants dins de les famílies. “Són infants que han estat apartats de la família, que per molt deteriorada o per molt danyada que pugui estar, no deixa de ser la seva família”, argumenta. Defensa que el sistema està “obsolet” i que alguns infants acaben en centres de menors sense que sigui la resposta “òptima” al seu cas. Així, veu “marge de creixement” en impulsar recursos intermedis per acompanyar les famílies i atendre els infants dins la seva llar.
Sobre la reforma de la DGAIA que prepara el Departament de Drets Socials, el president del Col·legi d’Educadors Socials afirma que els “agrada” el “dibuix” que han plantejat fins ara, però indica que ara s’ha “d’executar”. “Quan anuncien coses hi ha una part d’esperança i d’il·lusió, però ho vam traslladar dient ’ens agrada el que sentim, però ho diem amb la boca petita perquè ja ens hem emportat moltes decepcions”, subratlla. Des del Col·legi d’Educadors Socials defensen que la revisió del sistema ha d’incorporar la reducció de places, la revisió de protocols i l’estabilitat dels professionals.
