Ripoll ha acollit aquest divendres un taller participatiu del projecte europeu CIMER, que busca fomentar comunitats més inclusives en entorns de muntanya. L’objectiu final és veure “què s’ha de canviar per apropar els serveis i adaptar-los a allò que realment necessiten els col·lectius vulnerables, com ara persones amb discapacitat, dependència o edat avançada”, afirma un dels investigadors, Sergi Martínez. Representants d’entitats, usuaris i tècnics de diferents punts del Ripollès, Girona i la Cerdanya, han identificat algunes de les “barreres” del seu dia a dia i han buscat solucions imaginatives. “No som invisibles”, explica Laura Expósito, que ha hagut de venir en taxi des de Puigcerdà per la falta de transport públic.
Durant tot el matí, una vintena de persones –entre tècnics, usuaris i representants d’entitats– han treballat situacions quotidianes per conèixer i detectar situacions de vulnerabilitat. “Hem identificat moltes barreres que es troben en el seu entorn vital i comunitari, com ara l’accessibilitat arquitectònica i també estereotips socials que no els permeten desenvolupar-se amb naturalitat”, assenyala Meritxell Prat, dinamitzadora dels Living Labs del projecte CIMER.
L’àmbit laboral és una altra de les assignatures pendents, segons els participants. Laura Expósito, veïna de Puigcerdà de 22 anys, és usuària d’un taller ocupacional d’una fundació per a persones amb discapacitat. Quan se li pregunta quins serveis s’han de millorar ho té clar. Reclama “més suports” perquè la gent com ella pugui desenvolupar-se en un món laboral i reivindica que, amb acompanyament, poden fer moltes feines. “Hi ha molta gent que necessita treballar per comprar-se un pis i fer altres coses”, afegeix. Anteriorment, ella va oferir-se per treballar a botigues de la localitat i li van tancar la porta per la seva condició, un fet que la va fer sentir “malament”, tal com ella recorda. Ara, però, està molt contenta amb la feina actual.
No hi ha pisos socials disponibles
Entre els participants també hi ha Sergi Garcia, un jove de Puigcerdà. Es queixa que les persones vulnerables per salut mental com ell no troben habitatge social disponible al seu poble. “És impossible pels preus i molts són de segona residència”, afirma. Creu que les administracions haurien de valorar “la persona” a l’hora de destinar els recursos públics disponibles i oferir “més flexibilitat” per ajustar-se a cada cas. Va treballar en tres establiments, però “no va tenir els recursos d’acompanyament que necessitava” i finalment li han reconegut una incapacitat laboral. “Cobro una pensió de 1.000 euros, però no estic content, necessito fer alguna cosa laboral, vull treballar com l’altra gent, hi tinc dret”, afirma. I subratlla que la seva il·lusió és poder-se independitzar a la Cerdanya, d’on no vol marxar.
El projecte, finançat amb fons europeus, busca precisament la manera perquè aquests col·lectius puguin desenvolupar el seu projecte de vida des dels seus entorns rurals, on hi ha menys recursos disponibles en àmbits com la mobilitat o la salut. Entre les estratègies que han sorgit en el taller d’aquest divendres –el segon Living Lab que es fa– hi havia el de “donar-se a conèixer” per trencar prejudicis. “Han explicat experiències que han viscut que són molt desagradables”, afirma Meritxell Prat. Una idea que comparteix Laura Expósito: “No som invisibles”.
El projecte, que es desenvoluparà fins al juny de 2027, compta com a socis entitats catalanes, d’Aragó i també de França. Entre les accions previstes hi ha tallers, accions de sensibilització i també un projecte de mentoria.
