Càritas titlla de ''racisme immobiliari'' el jove que va morir en caure d'un balcó a Salt

Amics de la víctima lamenten que el noi es va veure "obligat" a ocupar el pis d'on es va precipitar

Càritas Girona denuncia el “racisme immobiliari” que afecta molts immigrants que intenten accedir a un habitatge i que “ho tenen encara més complicat” pel fet de no haver nascut a l’Estat. L’entitat ha fet aquest crit d’alerta a través d’un homenatge al jove que va morir el passat 15 d’abril en precipitar-se d’un segon pis, que havia ocupat amb un company. La víctima, que tenia feina estable a Girona, “es va veure obligat” a ocupar perquè feia moltes setmanes que vivia a cases d’amics, després que el desnonessin del pis on s’estava amb altres persones. Els amics han revelat que el jove no volia ocupar inicialment, però que ho va acabar fent per “desesperació” i han criticat les informacions a xarxes socials que asseguraven que volia robar.

El dimarts 15 d’abril, en Hassan i un amic seu de Barcelona van decidir ocupar un pis del carrer Torres i Bages de Salt (Gironès). Ho van fer pels volts de les sis del matí. L’habitatge, però, tenia una alarma que va saltar i que va activar els Mossos d’Esquadra que van anar fins al lloc dels fets, conjuntament amb el propietari de l’immoble i el responsable de l’empresa d’alarmes. Un cop allà, van tocar a la porta i, finalment, van acabar entrant. A dins no hi havia ningú, però en mirar pel balcó, es van trobar un noi de 19 anys que havia mort, en precipitar-se des del balcó. Era en Hassan, un jove que feia tres anys que havia arribat a Catalunya des del Pakistan i que havia pres la decisió d’ocupar un pis “per desesperació”.

Aquest dimarts, amics i familiars han volgut retre homenatge a en Hassan en un acte a Salt, on han dipositat un ram de roses a la plaça de la Llibertat i han fet un minut de silenci. Un gest que han dut a terme acompanyats de Càritas, que ha denunciat el “racisme immobiliari” que viuen moltes persones immigrants i que, en el cas d’en Hassan, ha “acabat amb tragèdia”. En aquest sentit, l’entitat ha explicat que el jove va arribar “forçat per les circumstàncies” a Catalunya amb 16 anys. “Va venir quan al seu pare li van trobar una malaltia i ell va emigrar per guanyar-se la vida i ajudar la família”, ha explicat el cosí d’en Hassan, Muhammad Raffy.

Un cop aquí va entrar com a jove tutelat i va fer els tràmits pertinents. Després, va trobar feina a Barcelona on es va estar uns mesos fins que li va sorgir una oportunitat laboral estable a un restaurant de Girona i va tornar. El problema va sorgir a l’hora de buscar un lloc on viure i, finalment, va acabar rellogant una habitació d’un pis propietat d’un fons voltor i va acabar desnonat.

D’allà, en Hassan va haver de viure en cases d’amics “sense cap estabilitat” i, tot i tenir feina, “moltes vegades no li llogaven un pis pel fet de ser immigrant”. La situació va portar al jove a la “desesperació” i va decidir ocupar l’immoble del carrer Torres i Bages, conjuntament amb un altre jove. “Ell sabia que estava cometent un delicte i per això inicialment no volia fer-ho, però al carrer no es podia quedar”, ha explicat en Muhammad Adnan, el seu millor amic.

Des de Càritas lamenten que llogar un pis sigui “encara més complicat” per a persones que no són nascudes a l’Estat i demanen que “es faci alguna cosa” per posar solució al problema de l’habitatge. “Hi ha moltes dificultats i cal posar de manifest que molts dels joves que migren fan les coses bé, però després no els ho posem fàcil”, lamenta la cap de Som Refugi de Càritas, Maite Salvador.

“No era un lladre”

L’homenatge que han fet els amics d’en Hassan ha servit també per denunciar algunes informacions que han anat apareixent a les xarxes socials, que asseguraven que els dos joves havien entrat al pis per robar el que hi havia a dins. “Ell mai va fer res dolent, mai va robar res i només volia ocupar. Fins i tot li feia vergonya dir als seus amics i als seus pares que no tenia on viure, tot i tenir feina”, ha explicat Salvador.

Des de Càritas han explicat que en Hassan es va posar “molt nerviós” en veure que havia saltat l’alarma i no volia que el detinguessin. “Sabia que havia fet alguna cosa malament i tenia por que el deportessin a casa seva. Per això va intentar despenjar-se, abans que els Mossos i el propietari entressin al pis. El noi que l’acompanyava va poder baixar, però en Hassan va relliscar i va precipitar-se des del segon pis. Va morir a l’acte.