El nombre de dones sense llar a Girona s’ha incrementat de manera “destacable” els darrers mesos. El motiu és que cada vegada arriben més persones d’altres localitats que intenten trobar lloc al centre d’acollida la Sopa o durant l’hivern a l’antiga UNED que l’Ajuntament habilita perquè hi puguin passar la nit. La realitat, però, és que aquests recursos estan plens i no queden places en els dormitoris de dones. Una situació que no passava fa uns anys i que s’ha incrementat especialment aquest hivern. Des dels Serveis Socials de l’Ajuntament avisen que aquestes dones “arriben molt tocades” per les agressions que pateixen. Des del consistori han demanat en repetides ocasions que s’obrin centres en altres localitats per atendre la demanda.
La Marta fa sis anys que viu als carrers de Girona. Hi va acabar després de patir una depressió per la mort de la seva mare i que això derivés a un consum habitual de drogues i addicció al joc. “Em vaig trobar amb una maleta a Girona i sense saber què fer”, explica. Ella és de Sant Feliu de Guíxols, però arran d’aquesta situació, el seu pare la va fer fora de casa i des d’aleshores viu als carrers de Girona. En aquests sis anys li ha passat de tot, però ha patit dos moments en què ho ha passat “molt malament”. Un va ser quan un home que vivia al carrer li va clavar una pallissa que li va fer perdre la retina i que l’ha deixat amb només un 10% de visió i li va trencar el nas.
La segona situació fa escassament dos mesos i mig quan la van violar i la van intentar matar. També li van robar les poques coses que té, però almenys, diu, va poder “salvar la vida”. La Marta viu al carrer, però durant els mesos d’hivern dorm a l’antic edifici de la UNED de Girona. És una usuària del pla fred que va posar en marxa l’Ajuntament de Girona i que estarà actiu fins a finals d’abril.
Allà coincideix amb l’Andrea, que també viu als carrers. En el seu cas fa vuit mesos que es troba en aquesta situació. Ella hi ha acabat després d’haver passat per moltes cases i “haver donat mil voltes”. El problema sempre acabava sent el mateix, que els homes que l’acollien, ho feien a canvi que treballés gratuïtament i també que accedís a practicar sexe amb ells. L’Andrea no ho va aguantar més i va decidir viure al carrer.
I és que aquesta situació és “habitual” entre les dones sense llar. La tècnica dels Serveis Socials de Girona, Raquel Rico, assenyala que les dones que reben a l’antiga UNED o al centre d’acollida La Sopa arriben “molt tocades” i que en moltes ocasions acaben desestimant l’ajuda “en veure que hi ha molts homes”. “Quan arriba una dona al carrer té molta por i estan molt malmeses. Nosaltres les intentem cuidar al màxim per poder treballar amb elles, però és molt complicat”, destaca.
Cada vegada n’hi ha més
Rico explica que han detectat que cada vegada hi ha més dones sense llar. Tot i que no estan comptabilitzades, sí que ho han detectat en els dormitoris durant el pla fred, en comparació a anys anteriors. La tècnica dels Serveis Socials a Girona explica que s’han trobat que els vuit llits que tenen moltes vegades no són suficients i que han d’acabar ampliant posant-ne algun de supletori per acollir alguna dona que ho demana.
El motiu d’aquest increment és que moltes dones venen d’altres localitats i tenen Girona com a referent. En aquest sentit, la Sopa funciona durant tot l’any i és l’únic recurs disponible a la demarcació. Durant l’hivern rep el suport de l’antiga UNED que acull aquestes persones, però la realitat és que “no n’hi ha prou”.
En aquest sentit, l’Ajuntament de Girona ha reclamat diverses vegades que hi hagi la implicació d’altres ajuntaments de la demarcació perquè no hi hagi l’efecte crida que “satura Girona”.
