L’Ajuntament de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany) ha aprovat una modificació puntual del Planejament d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per blindar el municipi davant de possibles instal·lacions de macroinfraestructures d’energies renovables. La regulació prioritza criteris que posin en valor el patrimoni natural, ecològic i paisatgístic i vetlla per la protecció dels valors agraris i ambientals dels terrenys. Malgrat tot, el consistori es mostra decidit a caminar cap a la transició energètica. Avui dia ja hi ha tres comunitats energètiques en funcionament i el consistori preveu avançar amb la construcció de més plantes fotovoltaiques i aerogeneradors que arribin a una producció de 97 megawatts per hora.
A l’espera de disposar del Pla Territorial d’Energies Renovables de Catalunya (PLATER), l’Ajuntament de Cornellà del Terri ha decidit avançar en la projecció de noves plantes d’energia renovable. Ho ha fet a partir d’una modificació del POUM. La normativa urbanística municipal estipula caminar cap a l’energia verda però sense la implementació de grans infraestructures al municipi.
En un comunicat, el consistori recorda que avui ja hi ha tres comunitats energètiques al poble que tenen una producció de 150 KWh. Malgrat tot, asseguren que aquestes plantes fotovoltaiques locals no són suficients per arribar als objectius d’energia renovable de Catalunya fixats pel 2050. L’objectiu és que Cornellà contribueixi energèticament entre el 0,03% i el 0,08% en la producció d’energia sostenible a nivell de tot Catalunya abans del 2050.
Això suposaria entre 15 i 48 MWh. La proposta del POUM, però, situa la producció energètica sis vegades més del previst pels objectius catalans, arribant als 97 MWh. L’alcalde de Cornellà del Terri, Salvador Coll, assegura que aquesta és “una proposta pionera” per tal que el municipi generi més energia neta de la que consumeix. Al mateix temps, ho han fet “des del territori, amb una mirada local i sostenible”.
Per això la modificació del POUM bloqueja la instal·lació de macroparcs eòlics o solars. L’objectiu és que la transició energètica es faci en clau local i garantint sempre la protecció dels usos agrícoles i ambientals que tenen els terrenys susceptibles a convertir-se en parcs energètics. Per això la proposta delimita amb claredat els àmbits que es consideren aptes per a la instal·lació de fonts renovables i prioritza terrenys que ja s’hagin desenvolupat urbanísticament (zones industrials o franges de les infraestructures que ja existeixen). A més s’exclouen aquelles àrees amb pendents pronunciats, valors ecològics, arqueològics, zones amb risc d’inundació i altres condicionants ambientals.
També hi ha limitacions a la superfície màxima que poden fer els camps solars per evitar grans concentracions que trenquin el mosaic agrícola que té el municipi i afectin negativament a la percepció del paisatge. La intenció és potenciar un model de transició energètica descentralitzat i de proximitat amb petites instal·lacions d’energies renovables que garanteixin la neutralitat de carboni.
