La decisió del tribunal, anunciada per un portaveu de la plataforma, ha estat rebuda per crits d'alegria i eufòria dels concentrats combinat amb les llàgrimes de les famílies afectades. Al davant de l'edifici s'hi havien aplegat gairebé un miler de persones que estaven disposades a fer front a l'actuació dels Mossos d'Esquadra que tenien ordres de desallotjar a les nou del matí el bloc ocupat.
(Visualitza el vídeo al web)
L'advocat de la PAH, Benet Salellas, ha explicat com el Tribunal dóna fins el 24 d'octubre al govern espanyol perquè acrediti quines són les mesures que ha adoptat per a protegir els infants i les famílies que resideixen al bloc per tal de ser allotjades en un altre indret per tal de donar compliment al dret a l'habitatge -reconegut a través del conveni dels Drets Humans-. "Caldrà veure què acredita i fa el Govern espanyol que és l'interlocutor internacional amb el Tribunal i a partir d'aquí, aquest, abans del 29 d'octubre es pronunciarà sobre si manté o no la suspensió del desallotjament", ha explicat el lletrat.
La resolució del Tribunal europeu arriba després d'una petició per part de la PAH al veure "la deixadesa de les autoritats espanyoles a atendre qualsevol de les peticions humanitàries que els van realitzar per a protegir els menors i les famílies residents al bloc". L'advocat considera que "escoltar a la gent del bloc és un dret bàsic i fonamental que s'havia d'atendre durant al procés i que no s'ha atès perquè l'Audiència de Girona va argumentar que no era necessari fer-ho", ha reblat.
Finalment Salellas ha apuntat que espera la decisió serveixi "per a corregir la indecència judicial de jutges, fiscals i autoritats que desatenen de forma reiterada les invocacions al dret a l'habitatge que estan protegits".
Alegria i llàgrimes entre les famílies
Les famílies que viuen al bloc no han sortit dels pisos fins que s'ha confirmat l'ajornament del desallotjament. La portaveu de la PAH Girona, Marta Afuera, les ha reunit a totes les famílies al pati de l'edifici i allà els ha explicat la notícia. Al bloc hi van arribar a viure setze famílies (amb 22 nens i 21 adults) i, actualment, en queden tretze (18 nens i 18 adults). Tres d'elles han marxat per por al desallotjament.
Els darrers dies han estat complicats per aquestes famílies que veien que la data del desallotjament s'acostava. "El meu marit no ha dormit en tota la nit, han estat dies de nervis i no hem ni pogut celebrar la nostra festa del xai", explicava la Bouchra, que viu al bloc amb la seva família pràcticament des del principi de l'ocupació. La Bouchra ha volgut agrair tot el suport que han rebut dels centenars de persones que s'han adreçat fins al bloc per fer resistència si s'acabava produint el desallotjament de les famílies.
©ACN
Amb llàgrimes als ulls, la Míriam, de 31 anys, explicava que estava molt contenta. Ella comparteix pis amb tres joves més i viu a l'edifici des del maig. "Més que per mi, estic contenta per les famílies i sobretot pels nens", ha destacat.
Una altra de les veïnes del bloc és la Núria, que viu amb dos dels seus tres fills. Fa nou anys que va arribar a Girona i explica que durant la seva vida ha patit diversos desallotjaments i que cada vegada costa més aconseguir un pis de protecció oficial "perquè estan tots plens". "Llavors estava sola, ara ens hem fet fortes", reconeix la Núria, que assegura que la unió de les persones fa que "es puguin aconseguir moltes coses". "Sabem que és una decisió cautelar però confio en la justícia de fora, en l'espanyola no", manifesta aquesta veïna del bloc, que remarca que "els drets humans estan per sobre de tot".
Pau Llonch, portaveu de l'Obra Social de la PAH, espera que aquesta primera resolució europea senti precedent i serveixi perquè els tribunals espanyols i també el Govern es posin les piles i aturin els desnonaments i desallotjaments per raons humanitàries. A més, confien que Europa sigui sensible a la realitat social del país i garanteixi que no es vulnerin els drets humans.
Drets Humans
La mesura cautelar dictada pel Tribunal Europeu de Dret Humans ajorna el desallotjament fins el dia 29 d'octubre i demana a l'estat espanyol que respongui, abans del dia 24, un reguitzell de preguntes relacionades amb les mesures adoptades per garantir que no es vulneren els drets humans reconeguts internacionalment.
"Quines són les mesures que les autoritats tenen intenció de posar en pràctica en relació als sol·licitants, particularment als nens tenint en compte la seva vulnerabilitat, per evitar la presumpta la violació dels articles 3 i 8 de la Convenció?", qüestiona al Tribunal. Aquests articles fan referència a la garantia de drets fonamentals com ara el a l'habitatge. "En particular, quines són les disposicions en matèria d'habitatge i assistència social previstes per les autoritats nacionals?", continua la resolució que conclou afirmant que "se sol·licita al govern que proporcioni informació detallada, així com les dates previstes per a l'aplicació".
Amb aquesta decisió, un tribunal europeu ha donat un respir al patiment de les famílies que viuen al bloc ocupat per la PAH i que no tenen on viure. El lletrat de la PAH, Benet Salellas, ha criticat que tots els recursos i esforços dedicats a aturar el desallotjament als tribunals espanyols no hagin servit. "Se signen protocols assegurant que es defensaran els drets humans de les persones vulnerables, però de què serveixen si a l'hora de la veritat no s'apliquen", es preguntava Salellas que durant els darrers dies ha presentat escrits i recursos a totes les instàncies possibles.
Ara, la PAH té intenció de negociar amb la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), propietària de l'immoble, per arribar a un acord de lloguer social per a aquests pisos buits. El 'banc dolent' tenia una reunió amb Diputació, els ajuntaments de Salt i Girona i un representat de Càritas per intentar saber quants pisos buits tenen a les dues poblacions i arribar a acords per posar-los al mercat de lloguer. Finalment, la Sareb va suspendre 'sine die' ahir a la tarda la reunió.
