El ritual dels caps enclavats a les comunitats iberes del nord-est de la península Ibèrica amaga una complexitat simbòlica i social fins ara desconeguda. Un estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) revela que aquesta pràctica ritual no seguia un únic patró, sinó que variava segons l’assentament, mostrant usos diferents entre els poblats de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet) i la ciutat d’Ullastret (Baix Empordà).
L’anàlisi isotòpica realitzada sobre set cranis enclavats dels dos jaciments ha permès identificar diversos patrons de mobilitat entre els individus seleccionats pel ritual. A Puig Castellar, la majoria dels caps pertanyien a persones foranes, mentre que a Ullastret s’ha trobat una barreja d’individus locals i d’origen extern. Aquestes diferències apunten a usos rituals amb significats diferents: des de l’exhibició de poder i la intimidació a la veneració de figures locals.
Ullastret: entre la veneració i la guerra
El jaciment d’Ullastret, considerat el principal nucli iber de la Catalunya actual, mostra una diversitat en l’origen dels caps enclavats. Dos dels cranis estudiats eren d’individus locals i es van localitzar al centre de la ciutat, fet que suggereix que podrien haver estat figures venerades o destacades dins la comunitat. Eren exposats en espais cèntrics, com carrers o parets de cases, un gest que podria tenir un valor ritual o commemoratiu.
En canvi, un tercer crani, de possible origen forà, es va trobar a les fosses externes a les muralles, fet que s’interpreta com un possible trofeu de guerra. Aquesta coexistència d’usos dins el mateix assentament revela la riquesa simbòlica d’aquest ritual i apunta a la seva complexitat dins la societat ibera.
Puig Castellar: una exhibició de poder i intimidació
Al poblat de Puig Castellar, l’estudi apunta a una pràctica ritual més enfocada a la coacció i la demostració de força. Tres dels quatre cranis analitzats no coincidien amb els valors isotòpics locals, cosa que indica que probablement eren individus externs. Aquests caps es van trobar exposats a la muralla, un espai estratègic per reforçar la idea de domini i generar intimidació, tant cap a possibles enemics com dins la mateixa comunitat.
Aquesta pràctica, més agressiva i amb una clara funció de control social, mostra com les comunitats iberes podien utilitzar un mateix ritual amb objectius simbòlics diversos segons el context.
Una recerca pionera per entendre la societat ibera
L’estudi, publicat a la revista Journal of Archaeological Science: Reports, ha estat coordinat pel Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB, amb la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), el Museu Torre Balldovina i les universitats de Lleida, Bordeus (França) i Tübingen (Alemanya).
Els investigadors van aplicar tècniques d’anàlisi d’isòtops estables d’estronci i oxigen en l’esmalt dental dels cranis per establir el seu origen. Aquesta metodologia permet comparar els valors isotòpics dels individus amb els valors naturals de la zona i determinar si els individus eren locals o forans.
Segons Rubén de la Fuente Seoane, primer autor de l’estudi, “els nostres resultats demostren que la selecció dels individus per al ritual dels caps enclavats no era aleatòria. Cada comunitat tenia els seus propis criteris simbòlics i socials, fet que reflecteix una societat dinàmica amb interaccions complexes”.
Cap a un mapa català de mobilitat antiga
Una de les aportacions clau de la recerca és l’establiment d’un referencial local d’estronci per als jaciments analitzats. Aquest pas és fonamental per desenvolupar un futur mapa català d’estronci biodisponible, eina que facilitarà futurs estudis sobre la mobilitat antiga i les dinàmiques territorials de les comunitats històriques.
“Aquest mètode obre noves vies d’estudi sobre les xarxes socials i econòmiques dels ibers i ens permet entendre millor la complexitat d’aquestes societats”, afegeix De la Fuente Seoane.
L’estudi trenca amb la visió simplificada dels caps tallats com a meres relíquies bèl·liques i evidencia que darrere d’aquest ritual hi havia una càrrega simbòlica rica i diversa. A les comarques gironines, el cas d’Ullastret esdevé un referent per entendre millor la relació dels ibers amb el seu territori i amb les figures que formaven part de la seva identitat col·lectiva.
