Nou episodi en la batalla legal contra la construcció d'un xalet de luxe de 3.000 metres quadrats a Can Juncadella. Després que el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 5 de Blanes arxivés el cas contra l'arquitecta municipal de l'Ajuntament de Lloret de Mar i un tècnic de la Comissió d'Urbanisme de Girona per considerar que no eren els responsables últims de la presa de decisions, l'entitat ecologista SOS Lloret ha llançat una nova ofensiva en forma de querella criminal.
En aquesta ocasió, de la mà dels advocats Eduard de Ribot i Oriol Font, els ecologistes s'han querellat contra els màxims responsables de la Ponència Tècnica de la Comissió d'Urbanisme que el 20 de juliol del 2010 va emetre un informe favorable al projecte d'un multimilionari del Kazakhstan per reconvertir l'antiga casa de masovers i el galliner de Can Juncadella en una mansió de luxe.
De moment, el jutjat ha citat a declarar com a imputats qui llavors era director d'Urbanisme a Girona, Camil Cofan, i la secretària que va participar en la Ponència Tècnica. Font ha explicat que la investigació comença tot just ara i han demanat com a prova l'acta d'aquesta ponència perquè la intenció és saber quin paper va jugar en l'afer totes i cadascuna de les persones que van votar a favor d'aquest punt de l'ordre del dia. En total, aquesta ponència la formen una vintena de persones i està presidida pel mateix director general d'Urbanisme, que l'any 2010 era Pere Solà.
La querella admesa a tràmit considera que Cofan i la secretària podrien ser responsables d'un delicte de prevaricació urbanística en espai protegit. Els lletrats han exposat que no només la zona de Can Juncadella està catalogada com a sòl no urbanitzable sinó que, a més, la Comissió d'Urbanisme de Girona tenia sobre la taula tres informes desfavorables que aconsellaven no donar el vistiplau a aquest projecte.
Mansió de luxe
La mansió de Can Juncadella, ja en construcció després d'aconseguir la llicència d'obres municipal, té, per exemple, un teatre i una sala de vídeo de 92 metres quadrats, una sala de massatge i una sala de bellesa, un jacuzzi, tres saunes, un gimnàs, una sala de te, tretze dormitoris o més de vint lavabos. Tot plegats, segons sostenen els ecologistes, en un paratge especialment protegit a nivell mediambiental.
"No només tenia tres informes desfavorables, sinó que es troba en un paratge de màxima protecció", ha afirmat Eduard de Ribot que ha detallat que Can Juncadella es construeix sobre un espai catalogat com a PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural), ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus), LIC (Lloc d'Importància Comunitària dins la Xarxa Natura 2000) i C-PEIN.
Per això, creuen que cal depurar responsabilitats en tots els àmbits. A nivell administratiu, han detallat que han instat l'Ajuntament de Lloret de Mar perquè actuï d'ofici i revisi la concessió de la llicència d'obres. "La poden revisar i declarar nul·la", ha afirmat el lletrat. Paral·lelament, volen que els responsables de la Comissió d'Urbanisme que van permetre que aquesta obra tirés endavant, depurin responsabilitats a nivell penal.
Els advocats recorden que ja hi ha nombrosos sentències judicials tombant acords "irregulars " de la Comissió d'Urbanisme de Girona i critiquen que, tot i això, continuïn adoptant decisions polèmiques o inclús il·legals.
Un procés llarg
Aquesta és una obra envoltada de polèmica. L'entitat ecologista SOS Lloret va portar les obres davant la fiscalia l'agost del 2012 i el fiscal especialitzat en Urbanisme i Medi Ambient, que hi va veure indicis de delicte, va remetre el cas als jutjats de Blanes perquè obrissin una investigació. D'entrada, el jutjat va obrir diligències i va imputar l'arquitecta municipal de l'Ajuntament de Lloret de Mar i un tècnic de la Comissió d'Urbanisme de Girona. Però finalment, va arxivar el cas.
Can Juncadella també va arribar al Parlament de Catalunya. El març passat, tots els grups de la Comissió de Territori i Sostenibilitat van aprovar una resolució que instava el Govern a aturar les obres i demanava a Urbanisme que revisés l'expedient. Els tècnics i els serveis jurídics van concloure que es va autoritzar correctament perquè les obres no contravenien cap norma urbanística, sinó que, segons Urbanisme, estaven avalades pel POUM i pel Catàleg de Masies i Cases Rurals.
Urbanisme també va descartar aturar les obres i va ressaltar que això és una competència municipal que correspon a l'Ajuntament de Lloret de Mar. Al seu torn, el consistori va al·legar que no es complica cap dels preceptes necessaris per aturar els treballs.