La producció d’habitatges nous a la demarcació de Girona ha crescut un 6,1% el 2024, segons l’Estudi de l’Oferta d’Habitatge de Nova Construcció presentat per l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE). Tot i l’increment, aquest percentatge es troba per sota de la mitjana catalana, que ha estat del 8,2%.
Pel que fa a la producció d’habitatge protegit (HPO), fins al tercer trimestre del 2024 s’han construït 1.388 habitatges a tot Catalunya, el que representa un 13,7% del total d’habitatges acabats en aquest període. D’aquests, el 60,4% ha estat desenvolupat pel sector privat (839 unitats), mentre que el sector públic ha impulsat el 39,6% restant (549 unitats). “Cal combatre la desinformació i els prejudicis sobre el paper del sector privat en la construcció d’habitatge protegit”, ha subratllat el president de l’APCE, Xavier Vilajoana.
Barcelona registra una caiguda i la resta creix
En contrast amb l’augment de Girona i la resta de demarcacions, la ciutat de Barcelona ha experimentat una caiguda del -10,8% en la construcció d’habitatges nous. Concretament, s’han iniciat 1.151 habitatges el 2024, per sota dels 1.291 del 2023. Per contra, el total de Catalunya ha augmentat fins als 15.604 habitatges iniciats (14.418 el 2023).
Els promotors culpen la normativa que obliga a destinar un 30% dels nous habitatges a protecció oficial a la capital catalana i reclamen al govern municipal que modifiqui la regulació. “Una reserva del 30% sobre zero pisos construïts és zero”, ha advertit Vilajoana, qui proposa reubicar aquest sostre a altres zones, quantificar-ne el valor o modificar-ne l’aplicació en casos de rehabilitació d’edificis.
Crítiques a la planificació de la Generalitat
El president de l’APCE també ha mostrat dubtes sobre el pla de la Generalitat per construir 50.000 habitatges públics en sis anys. “Encara no hem vist el pressupost associat a aquest anunci”, ha apuntat Vilajoana, qui considera que el Govern hauria de triplicar la inversió en habitatge, actualment d’uns 700 milions d’euros anuals.
També ha criticat la compra de la Casa Orsola per part de l’Ajuntament de Barcelona, afirmant que “amb els 9,2 milions d’euros s’haurien pogut construir molts habitatges de protecció oficial”. Ha demanat acabar amb la confrontació entre “arrendadors i arrendataris” i ha recordat que “la Constitució protegeix tant el dret a l’habitatge com el dret a la propietat”.
Tendències i oferta d’habitatge nou
Segons l’estudi de l’APCE, els habitatges de tres dormitoris i dos banys són la tipologia més habitual en l’oferta d’obra nova a Catalunya. Aquests habitatges tenen una mitjana de 85,3 m² de superfície útil i un preu mitjà de 4.678 euros/m². Destaca l’augment d’espais diàfans, la presència de cuines americanes i la millora de l’eficiència energètica. De fet, el 40,1% de les noves promocions ja tenen qualificació energètica A.
La demarcació de Barcelona concentra el 77,8% de les promocions en oferta el 2024. Els preus varien segons la ubicació: a la província, la mitjana és de 4.929 euros/m² útil, mentre que a Barcelona ciutat la xifra s’enfila fins als 7.798 euros/m² útil. Els districtes amb més activitat promotora són Horta-Guinardó, l’Eixample i Ciutat Vella, mentre que Nou Barris i Les Corts en tenen menys.
