La mort de l'escultor gironí Francesc “Paco” Torres Monsó (1922-2015) ha complert deu anys. Coincidint amb l’efemèride, l’Arxiu Municipal de Girona ha publicat a la seva pàgina web la digitalització i la catalogació de la seva correspondència. Per voluntat expressa de Torres Monsó en l’acte de donació del fons a l’Arxiu Municipal es va establir una reserva fins al 2025 per a la seva consulta, que coincideix amb el desè aniversari de la seva mort.
“Gràcies a la feina que es fa des de l’Arxiu, Girona compta cada dia amb un fons més rellevant per a consultes presents i futures. L’obra de Torres Monsó és present a la ment de tots els gironins i gironines, que ara també podran consultar directament què pensava l’artista”, ha recordat l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar.
A partir d’ara es poden consultar 1.818 cartes datades entre 1940 i 2013, tant de caràcter personal com professional. El gruix principal és el format per les 1.793 cartes que va rebre de diferents remitents, mentre que de les que va enviar Paco Torres Monsó només es disposa d’onze cartes. També hi ha catorze cartes intercanviades entre diferents corresponsals, aplegades per l’escultor per motius diversos.
Entre els remitents i destinataris destaquen artistes com Josep Subirà Puig (168 cartes), Josep Maria Subirachs Sitjar (167 cartes), Enric Marquès Ribalta (106 cartes); historiadors de l’art com Josep Corredor Matheos (45 cartes) o Fernando Vicente Aguilera (15 cartes); el filòsof i historiador Alberto del Castillo Yurrita (31 cartes), i l’historiador i arqueòleg Pere de Palol Salellas (52 cartes).
La donació Torres Monsó a l’Arxiu es va fer en diverses fases: la primera, el 21 de juny de 1990; la segona el 1991, aquesta darrera ratificada per acord del Ple de l’Ajuntament el 10 de desembre de 1991; i la tercera, ratificada per acord de la Comissió de Govern el 20 de desembre de 1996. El 2016 la seva vídua, Rosa Rodríguez, donà 129 cartes de caràcter familiar.
Francesc Torres Monsó va ser una figura clau de l'escultura catalana contemporània. Format a l'Escola de Belles Arts de Girona, es va vincular a Barcelona amb Enric Monjo i Josep Clarà. La seva primera obra és academicista, influïda per Maillol i Clarà; més tard l'obra de Rodin el va incitar a l'animació de la massa. El 1950 va fundar el grup Postectura i va participar en el Tercer Saló d'Octubre.
En aquesta època va descobrir l'expressionisme anglès, que el va influir profundament. El 1954 va guanyar una beca de l'Institut Français per a anar a París. Allà es va incrementar el seu expressionisme, ara a la recerca d'un rigor formal, molt influït per Juli González. La seva obra Maternitat va guanyar el primer premi d'escultura a la Tercera Biennal d'Alexandria. Després d'un període abstracte al principi dels anys seixanta, va tornar a un expressionisme figuratiu amb un contingut sarcàstic i un tractament de la matèria que es fa progressivament més destructiu. El 1969 va començar a treballar el polièster i les resines sintètiques, i va introduir el color en les seves composicions, que, tot mantenint-se fidels a l'expressionisme, acusen influències del pop-art.
El seu fons documental inclou revistes de diverses tipologies, la seva correspondència particular i un petit conjunt de material fotogràfic. Amb l’accés a la seva correspondència, es posa a disposició del públic una documentació fonamental per entendre la seva obra i la seva relació amb l'escena artística del segle XX.
