Entre l'any 2012 i el primer semestre del 2013, la Junta del Col·legi d'Advocats de Girona -el segon amb major nombre de col·legiats de Catalunya- ha rebut 223 queixes per actuacions de lletrats. La majoria d'aquestes queixes provenen de clients que creuen que els seus advocats no han fet la feina degudament, però també poden interposar reclamacions altres companys de professió, agents dels cossos policials o professionals dels jutjats que considerin que algun lletrat no ha actuat seguint les normes deontològiques recollides a la normativa de l'advocacia catalana.
El degà dels advocats gironins, Carles McCragh, ha assegurat que, en comparació amb les milers de causes judicials que hi ha anualment a la demarcació, 223 queixes demostren que la majoria dels advocats "treballen molt bé". Quan la Junta del Col·legi rep una queixa, nomena un instructor i un secretari que aprofundeixen en la qüestió i analitzen si realment hi ha indicis d'algun tipus de mala praxi.
De les 223 queixes rebudes i investigades, només han incoat un procediment en 31 casos. D'aquests, un cop analitzades les proves i escoltada la versió dels afectats, només sis han acabat en sanció. Tres de les sancions han estat lleus i, per tant, només han suposat una amonestació per al lletrat o la imposició d'una sanció econòmica. Les altres tres sancions han estat considerades greus i han suposat que el Col·legi d'Advocats hagi suspès o inhabilitat temporalment un advocat. En un dels casos van suspendre un lletrat per a l'exercici del torn d'ofici durant quatre mesos i mig, les altres dues sancions van suposar, cadascuna, dos mesos d'inhabilitació per a l'exercici professional.
McCragh ha detallat que la majoria dels casos són per manca d'actuació del lletrat perquè li ha vençut algun termini d'algun tràmit processal, perquè ha oblidat comparèixer en algun judici que tenia fixat o perquè no ha presentat proves. "Tothom es pot equivocar un dia però també és cert que moltes queixes que arriben són de clients que han perdut, el més fàcil a vegades és donar-li la culpa a l'advocat encara que hagi actuat de forma impecable", ha afirmat el degà dels advocats gironins.
Una altra via des d'on arriben possibles queixes són els jutjats. McCragh ressalta que no és habitual. Tot i això, fa tres setmanes, la presidenta de la secció tercera de l'Audiència de Girona va emetre una queixa adreçada al Col·legi d'Advocats sobre un lletrat que no es va presentar a un judici amb quatre acusats en presó preventiva que s'enfrontaven a penes d'entre 12 i 14 anys i 29 dies de presó. El lletrat en qüestió va al·legar que no havia tingut accés al sumari i que, a més, tenia un judici ràpid per alcoholèmia a la Bisbal d'Empordà. A banda de la queixa, la magistrada també va demanar al jutjat d'instrucció que investigués l'advocat per un possible delicte d'obstrucció a la justícia. McCragh ha assegurat que aquest afer ja està en estudi.
El més extrem, l'expulsió
Segons recull la normativa de l'advocacia catalana, una mala praxis d'un lletrat es pot considerar una infracció professional lleu, greu o molt greu. Les lleus poden comportar una amonestació que consisteix en un apercebiment per escrit o una multa de màxim 1.000 euros. Les infraccions greus poden suposar una inhabilitació professional de màxim un any o una multa d'entre 1.001 euros i 5.000 euros. Les infraccions molt greus impliquen una inhabilitació professional d'entre un i cinc anys o una multa d'entre 5.001 i 50.000 euros. La decisió més extrema que pot adoptar el Col·legi és expulsar un lletrat. Per tornar a exercir, haurà d'esperar que passin tres anys i demanar que el rehabilitin.
Entre les infraccions considerades molt greus hi ha, per exemple, exercir sense tenir el títol professional habilitant, una condemna per un delicte dolós que es cometi en l'exercici de la professió, vulnerar el deure de secret professional o incomplir els deures professionals i perjudicar així de forma greu els clients. "Estem parlant moltes vegades de la llibertat d'una persona, és molt important actuar correctament i seguint les normes", ha afirmat McCragh.
El Col·legi d'Advocats de Girona aplega els professionals de tota la demarcació, excepte l'Alt Empordà que té el seu Col·legi propi. En total, té col·legiats 1.766 advocats, dels quals en consten 1.251 com a professionals en exercici. McCragh defensa que sigui el mateix col·legi professional qui tingui les competències en matèria disciplinària perquè són els advocats els que coneixen al detall la feina. "No tindria sentit que algú que no tingui res a veure amb la professió avaluï el comportament, no som corporativistes, som els primers interessats en garantir que tots els advocats actuen correctament", ha conclòs McCragh.
Registrades més de 220 queixes en 18 mesos per suposades males praxis d'advocats
Només sis reclamacions han acabat en sanció, tres de les quals han comportat no poder exercir durant uns mesos
