Milers de joves catalans han abandonat el país per culpa de la crisi i s'han instal·lat a l'estranger. Londres, Berlín, Nova York o París són destins habituals pels qui busquen una nova oportunitat. Però també hi ha qui opta per ciutats amb un perfil clarament industrial i adient a la seva carrera. Stuttgart, la capital del land alemany de Baden-Württemberg, és la meca dels enginyers a l'atur. La ciutat acull gairebé 400 empreses tecnològiques, s'hi registren cada any 3.600 patents i s'hi inverteixen uns 13 milions d'euros al dia en recerca, segons dades del seu departament de desenvolupament econòmic.
El vicepresident i ministre d'Economia del land, Nils Schmid, reconeix que la immigració de talent català cap a Alemanya és "positiva" per a la seva economia i el conjunt de la UE. "Necessitem treballadors qualificats, més enginyers", precisa aquest polític, que va ser el primer alemany en organitzar, l'any 2011, una recepció de benvinguda pels enginyers de l'Estat que s'han trasllat a viure a Baden-Württemberg. "Per a ells és bo tenir feina i guanyar experiència a l'estranger, és molt positiu pel seu futur", assegura.
"Necessitem mà d'obra qualificada"
Segons Schmid, molts d'aquests enginyers tindran l'oportunitat "de tornar quan l'economia millori". "Voldríem que es quedessin durant un període llarg perquè s'han de sentir, com a europeus, molt bé a Alemanya", afegeix de totes maneres. "Necessitem mà d'obra qualificada", admet.
Mà d'obra com la de la Bet Blanco, enginyera ambiental que després que se li acabés el contracte que tenia a Barcelona i de buscar feina sense èxit durant uns mesos, va decidir mudar-se a Stuttgart. "Aquí trobo 20 ofertes del meu perfil, i a Barcelona potser en veia una o dues. L'oferta és molt gran", admet. En només quatre mesos, a Alemanya, ja està fent unes pràctiques no remunerades en una empresa de gestió ambiental i podria tenir un contracte pagat "aviat".
La Meritxell Cáceres va arribar a la capital de Baden-Württemberg a través del programa de pràctiques d'Erasmus i ara ja hi porta un any i no té cap intenció de tornar a Catalunya. "Estic en un procés de selecció, hi ha opcions i les condicions laborals són molt millors que les que t'ofereixen a Espanya", reconeix. "Perspectives de tornar no en tinc gens. Estic aquí amb el meu xicot, ell també està buscant feina. Crec que tots dos en trobarem i que, com a mínim 2 o 3 anys ens hi quedarem", assegura.
En Marc Llagostera és enginyer tècnic industrial, i va decidir marxar a Stuttgart després de passar gairebé un any a l'atur a Catalunya. "Ara estic fent la feina que fa tres anys supervisava", admet. El problema, però, no és que a Stuttgart no hi hagi opcions per a ell. "Si tingués un B1 o un C1 d'alemany, estaria treballant d'enginyer tranquil·lament des de fa temps. Realment aquí l'idioma és el que et dóna el 'plus'", assegura.
Ara està fent cursos i espera que aviat podrà optar a feines del seu perfil. Les dues noies coincideixen amb la seva lectura. "Això de que pots venir amb l'anglès és mentida. Sí que la gent parla anglès, però sense alemany no pots fer res", defensa la Bet. "Quan vaig arribar no parlava gens d'alemany, i a l'empresa, tot i que eren unes pràctiques, tothom em parlava alemany. Vaig haver de fer un curs exprés, aprendre el més ràpid possible, anant a classes cada dia", explica la Meritxell, i afegeix: "Després d'un any, puc tenir una conversa i comunicar-me de manera decent, però tot i així no és suficient. Un any estudiant intensivament i no és suficient per fer una vida normal".
"Preparats i ben informats"
La directora de l'Oficina Federal de Treball a Baden-Württemberg, Eva Strobel, creu que és "molt important" que abans de marxar a Alemanya els joves estiguin "ben preparats i ben informats", també amb l'alemany. "A Barcelona, i a tot Espanya, hi ha dies de la feina europea on, per exemple, els joves poden informar-se sobre feina a Alemanya", explica Strobel, que cita també els cursos d'idiomes "de l'institut Goethe de Barcelona".
En els propers mesos, la seva oficina organitza tres cites a la capital catalana per atraure possibles treballadors: el 16 d'octubre per buscar enginyers especialistes en tecnologies de la informació, el 13 de novembre per enginyers, i el 12 de desembre per personal d'infermeria i atenció a la gent gran. Segons les dades del setembre d'aquest any, les autoritats de Treball alemanyes tenen 1.200 ciutadans de l'Estat en llistes per optar a una feina, el que suposa el 30% del total de candidats de tot el món.
Segons Strobel, a Stuttgart hi ha "empreses atractives" que poden oferir feines interessants als catalans. "Hi ha competència per aconseguir els joves més ben formats. Les empreses operen a nivell internacional i busquen enginyers i especialistes en informàtica", remarca. "Però els negocis familiars també necessiten electricistes o fontaners. Els hospitals busquen personal d'atenció i infermers", afegeix. Per tota aquesta demanda, i per l'àmplia competència, Strobel creu que a Stuttgart "els salaris són lleugerament més elevats que en altres parts d'Alemanya".
Les possibilitats "són moltes", com admeten els tres joves catalans consultats, però l'adaptació a un nou país -especialment per la dificultat de l'alemany- a vegades és complicada. "Sincerament, voldria marxar demà, agafar un avió aquesta tarda i tornar", confessa en Marc Llagostera. Però admet que s'estarà a Alemanya "uns dos o tres anys". "Si algú vol venir, que vingui amb l'alemany. Òbviament l'aprens aquí, és evident, però cal una base, perquè si no els cops que t'endus són forts", aconsella.
Per Eva Strobel, és molt important que els nouvinguts, com la Bet, en Marc o la Meritxell, se sentin "còmodes" a Alemanya, perquè les autoritats no els veuen només "com a treballadors, sinó com a persones". "A Stuttgart tindrem un centre de benvinguda on podem ajudar-los a trobar un pis, i amb les obligacions burocràtiques a l'instal·lar-se. Tots són benvinguts", conclou.