Una batalla campal que hi va haver a Banyoles ha trigat més de dotze anys a resoldre's a nivell judicial. Durant la rua de carnaval del 25 de febrer del 2001, una comparsa de joves disfressats d'escolanets anava acompanyada d'una carrossa que simulava un altar. La carrossa estava plena de ciris i, tot i que aquella nit plovia, es va acabar incendiant. Quan personal de l'organització i la Policia Local van intentar intervenir per apagar el foc, van començar els enfrontaments que van desembocar en una veritable batalla campal pels carrers de Banyoles.
Els disturbis van començar a quarts de dues de la matinada i quatre hores després, entre les sis i les set del matí, ja hi havia dotze joves detinguts a la comissaria de Banyoles. Un dels arguments que esgrimia la defensa, encapçalada pels lletrats Jacint Planas i Salvador Duran, és que els Mossos d'Esquadra van detenir indiscriminadament molts joves que anaven disfressats d'escolanets sense que hi hagués proves de la seva relació directa amb els disturbis. De fet, al llarg del procés hi ha hagut denúncies creuades també cap a la policia a qui alguns joves acusaven de brutalitat policial. Les demandes no van prosperar.
Des de la detenció, han passat dotze anys fins que s'ha tancat la instrucció i s'ha fixat data per al judici. Havia de ser el 15 de juliol al penal 4 de Girona però, segons ha explicat el lletrat Salvador Duran, van posar en coneixement de la jutgessa que el cas havia prescrit i que, a més, no hi havia acusació perquè els escrits de fiscalia i acusació particular estaven anul·lats per decisió judicial. Després d'analitzar les circumstàncies del cas, la titular del jutjat, Leyre González Carabias, va dictar l'arxiu. La decisió ara ja és ferma perquè ningú ha recorregut la decisió.
El lletrat Salvador Duran ha explicat que l'arxiu està justificat perquè els delictes han prescrit. No només pel pas del temps, sinó també perquè l'Audiència de Girona va trigar més de tres anys a resoldre un recurs d'apel·lació. Aquest temps "d'inactivitat processal" justifica l'arxiu perquè cap dels delictes als quals s'enfrontaven els acusats era superior als tres anys. Fiscalia i acusació particular demanaven, per als joves per a qui reclamaven més pena, 18 mesos de presó per desobediència, 18 mesos per atemptat i 18 mesos més per desordres públics.
La interlocutòria també recull que més enllà de la prescripció del cas per inactivitat processal, també hi ha un altre argument a tenir en compte: que no existia acusació contra els joves. El motiu és un tecnicisme. La defensa no va rebre correctament una notificació i, per això, va demanar la nul·litat de les actuacions que s'havien fet entre el 2002 i el 2004 perquè sinó generava indefensió en els seus clients.
El jutjat els va concedir la nul·litat però va ser precisament en aquest període quan fiscalia i acusació van presentar els escrits d'acusació. Per tant, també estaven anul·lats i, com que no se n'havien formulat de nous, els joves anaven a seure a la banqueta dels acusats sense cap tipus d'acusació contra ells.b
