Cadaqués, dels més afectats per la pressió de les segones residències i habitatges turístics

Només el 40% dels habitatges són de lloguer per a tot l'any

Cadaqués, a l’Alt Empordà, viu una situació límit amb l’accés a l’habitatge, una problemàtica que s’estén per altres municipis de Girona. Un 60% dels 3.000 habitatges que té el poble són segones residències o pisos turístics, una situació que dificulta que els veïns puguin trobar lloguers accessibles per tot l’any.

Ivan Prudkin, veí i membre de Cuidem Cadaqués, alerta que aquesta dinàmica està expulsant els habitants locals i afectant l’escola, que enguany ha perdut més de 30 famílies. L’alcaldessa, Pia Serinyana, reclama més eines per combatre el fenomen i denuncia la manca de recursos per actuar contra els pisos turístics il·legals.

Els preus dels lloguers superen fàcilment els 1.000 euros mensuals i la majoria d’ofertes són per a temporades curtes, cosa que ha portat molts treballadors a traslladar-se a municipis com Roses, on la situació també comença a complicar-se.

Casos com el de Mohamed El Amary, que treballa a Cadaqués però resideix a Roses, exemplifiquen aquest desplaçament forçós. L’Ajuntament només disposa de deu pisos de protecció oficial i un pla per construir-ne quinze més, insuficient per revertir la situació.

La pressió turística en altres zones de Catalunya

Sitges i comarques com la Cerdanya o el Berguedà també pateixen problemes similars. A Sitges, amb unes 1.740 llicències d’habitatges turístics, els preus dels lloguers es mouen entre 1.200 i 1.300 euros, fent que molts veïns hagin de marxar. Tot i haver limitat les llicències al 9% del total d’habitatges, el regidor d’Habitatge, Jaume Monasterio, considera que no es pot fer més sense ajuda de la Generalitat.

Al Pirineu, la plataforma Pirineu Viu denuncia l’impacte de les segones residències i els pisos turístics, que sovint estan ocupats només catorze dies a l’any. Municipis com Gósol o Saldes, al Berguedà, treballen per rehabilitar edificis municipals i destinar-los a habitatge assequible, però el cost de les reformes dificulta aquestes accions. Bagà, afectat per la pressió de la Cerdanya, també veu com augmenten els preus i es redueix l’oferta per a residents habituals.

Andorra i l’Alt Urgell, en el punt de mira

A Andorra, l’especulació immobiliària està expulsant part de la seva població cap a municipis de l’Alt Urgell com Anserall. Emma Ramos, una andorrana que viu fora del seu país des de fa un any i mig, descriu aquesta situació com a frustrant. Tot i buscar un pis per tornar al Principat, els preus s’han duplicat respecte al que pagava anteriorment, dificultant el seu retorn.

Aquestes situacions posen en evidència la necessitat d’una regulació més estricta dels habitatges turístics, incentius per mobilitzar pisos buits i polítiques coordinades entre diferents nivells administratius per garantir el dret a l’habitatge i evitar l’expulsió dels residents locals.