El bisbe de Girona crida a ''no romandre cecs'' davant les ''injustícies i desequilibris'' del món

Octavi Vilà ho ha demanat durant la seva primera homilia de Sant Narcís

El nou Bisbe de Girona ha oficiat avui l’homilia de Sant Narcís a la basílica de Sant Feliu de Girona vuit mesos després de ser nomenat i a mig any de ser ordenat a la Catedral. Durant el seu discurs, el bisbe ha lloat la figura de Sant Narcís i ha animat a “imitar allò que d’obra ens va ensenyar”.

En aquest sentit, ha dit que l’exemple i el mestratge dels “màrtirs” no només es pot limitar “a unes paraules amables i poètiques que li puguem dedicar nosaltres passats els segles”: “El que ens cal recordar d’ells és com visqueren la seva fe i aquest record ens ha de ser model i exemple, encoratjant-nos a viure avui la nostra fe en plenitud”.

“Cada nit, a la nostra ciutat, més d’un centenar de persones dormen al carrer perquè no tenen on aixoplugar-se; cada dia hi ha, a la nostra ciutat, gent que no té un treball digne que li proporcioni prou recursos per alimentar als seus; cada dia hi ha, a la nostra ciutat, gent que malviu en un espai reduït, en males condicions i que, a més, corre el risc de perdre aquest mínim habitatge i quedar-se al carrer”, ha afirmat.

A tots aquests, ha afegit, s’hi sumen els qui “viuen una solitud no desitjada sense una mà amiga al costat” o els qui cada dia moren o queden ferits o sense llar “milers de persones víctimes de les guerres, d’aquelles que ocupen les portades dels diaris i d’aquelles que de tants anys com han destruït persones i regions, ja ningú en parla”.

També s’ha referit als homes dones i infants perden la vida travessant el mar per “trobar una vida més digna” mentre demanen “sols un sostre, un treball i uns aliments mínims” o a les dones i infants que pateixen violència i abusos a casa seva.

“Ells són els màrtirs del nostre dia a dia, els màrtirs de la porta del costat, aquells qui com sant Narcís sostenen amb heroisme una lluita desigual, en el seu cas contra la pobresa, la violència i la marginació”, ha afirmat.

Davant d’això, ha dit, “sovint fem ulls closos, girem la mirada cap a una altra banda, mirant d’evitar que aquest coneixement ens fereixi i oblidem així que ja ha ferit greument al nostre proïsme i al cor de la nostra mateixa societat”.

Però, continua el bisbe, davant d’aquesta “realitat” com a Església “hi tenim una responsabilitat i no pas menor”. També “tots plegats com a societat”: “Estem obligats a acceptar l’envit de cercar el restabliment de la justícia”.

Els abusos, al discurs

Amb tot, el bisbe ha dit que no poden quedar-se “asseguts” perquè “una Església asseguda que, gairebé sense adonar-se'n, es retira de la vida i es posa a si mateixa als marges de la realitat, és una Església que corre el risc de romandre en la ceguesa i acomodar-se en el mateix malestar”.

En aquest sentit, ha dit que no poden romandre “cecs” a les injustícies i als desequilibris del nostre món”. I que com a Església tampoc es poden mantenir “satisfets” mentre “a vegades nosaltres mateixos som causa de sofriment o d’escàndol”. “Per exemple, quan cometem abusos de tota mena i no actuem amb promptitud i amb esperit de reparació davant del sofriment que hem infligit o poden infligir”, ha remarcat.

Sobre això, ha afirmat que encara que es facin accions “i moltes”, no són “suficients” i que, a més, “aquestes no poden ser pretext per no redoblar esforços”. “Per això, com a Església de Girona, com a poble de Déu que camina en aquestes terres, ens hem de comprometre i encoratgem a comprometre’s a totes les administracions, i al conjunt de la societat, a no romandre indiferents, a no acontentar-nos amb el que ja fem, a comprometre’ns tots plegats, cadascú en l’àmbit de la seva competència, però ben units en un sol i preferent objectiu: ser lleials al nostre proïsme, i donar-li l’ajuda que necessita”, ha conclòs.

Sols així, ha remarcat, “l’Església, la nostra societat i les administracions podran recuperar la credibilitat si no perduda, sí almenys qüestionada”.

El bisbe ha pronunciat l’homilia en una basílica plena a vessar. A l’acte, però s'ha notat l'absència de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, tot i que sí que hi ha assistit la vicealcaldessa i primera tinenta d’alcaldia i regidora de Promoció Econòmica, Gemma Geis (Junts), i el cinquè tinent d’alcaldia i regidor de Gestió de Recursos i Atenció a la Ciutadania, Sergi Font (Guanyem).

Ordenat en el càrrec en un acte multitudinari a l’abril

El bisbe de Girona va ser ordenat en un acte multitudinari amb més de 1.500 assistents a la catedral de Girona el 21 d’abril passat. El fra Octavi Vilà va passar a ocupar el càrrec després de dos anys vacant per la mort del seu predecessor, Francesc Pardo.

Nascut a Tarragona el desembre de l’any 1961, Vila va ser monjo del monestir de Poblet des del 2005 i elegit abat el 2015. Com a abat de Poblet era president de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó i membre del Capítol General i del Sínode de l'Orde Cistercenc, president del patronat de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià i membre del patronat de Poblet. Des de 2022, és president de la Reunió d'Abats i Provincials (RAP) de Catalunya.

Vilà és llicenciat en Geografia i Història (1984) i diplomat en Biblioteconomia i Documentació (1987) per la Universitat de Barcelona. També ha cursat un postgrau en Noves Tecnologies de la Informació per la Universitat Politècnica de Catalunya (1996) i un en Gestió Cultural per la Universitat Pompeu Fabra (2000). A més, entre el 2007 i el 2015, va fer Filosofia i Teologia i la llicència en Teologia sistemàtica a la Facultat de Teologia de Catalunya.