La collita de l'avellana arrenca amb bones previsions

El sindicat Unió de Pagesos estima una producció estàndard de 12.000 tones a Catalunya

Les màquines recol·lectores han començat aquesta setmana a treballar en la campanya de l'avellana, que arrenca uns 10 o 15 dies més tard del què és habitual. Enguany es preveu una producció "normal", d'unes 12.000 tones. Una quantitat, però, que es dóna per bona, especialment després de la sotragada de la passada campanya, en què se'n van obtenir pràcticament la meitat i, també, si es tenen en compte les previsions d'altres sectors com el de l'ametlla, al qual les gelades de febrer i març han fet perdre un 30% de la producció.

L'any passat els avellaners van patir els efectes de les fortes ventades registrades al mes de maig. "Enguany els arbres venien una mica xafats, però com que hi ha hagut una primavera plujosa s'han recuperat bé", apunta el responsable d'Unió de Pagesos. La producció d'aquest fruit sec es concentra pràcticament al Camp de Tarragona, especialment al Baix i l'Alt Camp i al Tarragonès. També a les Terres de l'Ebre o les comarques gironines, entre d'altres indrets, però amb un volum de producció menor.

Els pagesos que han començat a feinejar són conscients que hauran de repetir el procés d'aspiració i triatge de les avellanes d'aquí a uns dies, ja que encara queden molts fruits als arbres que han de caure a terra. "No pots arriscar-te a deixar les avellanes a terra, estar-te a casa sense fer res i que vingui un aiguat i t'ho espatlli tot", justifica Rafael Español. Per això, confien que el temps continuï sec per evitar contratemps.

El principal maldecap per al sector, però, seguirà sent un any més la crisi de preus. La Llotja de Reus ha fixat una tarifa d'1,55 euros per a la lliura d'avellana amb closca, vint cèntims menys que el preu que es paga per l'avellana turca. "Portem cinc anys anant per sota -del producte turc-, i això només s'explica perquè el mercat està intervingut per quatre operadors que es marquen el preu entre ells, mentre deixen el pagès escanyat", critica.

El responsable del sector d'UP lamenta que la situació no es capgiri, tenint en compte que "el cost de la vida aquí és més elevat i els estrictes controls marcats pel mercat comú encareixen més la manera de fer el producte i de treballar". El sindicat calcula que perquè un pagès s'hi pugui guanyar bé la vida el preu hauria d'oscil·lar entre l'1,80 i els 2 euros, i reclama a la Generalitat i a les diferents parts implicades voluntat de resoldre la situació. I és que l'enquistament d'aquest problema, que ja fa anys que dura, es tradueix en l'abandonament de les finques.

"La gent cada vegada és més gran i els joves no volen quedar-se estancats, de manera que molts abandonen i cada cop hi ha menys hectàrees", lamenta Español. Segons les seves dades, en poc més de 20 anys s'ha perdut més de la meitat de la superfície d'ametllers -de 30.000 a poc més de 12.000 hectàrees-. Els camps abandonats a les zones de muntanya i al pla alimenten el risc d'incendi i fomenten la proliferació de fauna salvatge com senglars, cabirols o conills, que alhora malmeten els conreus i finques que encara queden actives.